Entre les restes de l'Almudaina de Gumâra

Francesca MaríPalma24/03/09 0:00

Sota l’aparença d’habitatges, les restes d’una part de l’almudaina de Gumâra romanen impassibles a l’espera del seu "redescobriment". Aquesta serà una de les tasques dels arqueòlegs d’Elements, Llorenç Vila i Noemi Prats, que a partir d’aquesta setmana i durant dos mesos treballaran en l’excavació de l’edifici. Les torres del Temple conformen una de les poques restes del període medieval islàmic de Ciutat, i ara són objecte d’un acurat projecte de reforma. Aquest pretén convertir l’edifici en un centre d’interpretació del que era la murada medieval islàmica i cristiana. Així ho assegurava ahir el director general de Patrimoni de l’Ajuntament, Ferran Tarongí, que visità les dependències del Temple acompanyat pels dos arqueòlegs d’Elements, que hi començaren les primeres tasques.

Aquesta setmana, Vila i Prats hi posaran en marxa la darrera fase de prospeccions arqueològiques abans d’iniciar-ne la restauració. La tasca d’ambdós arqueòlegs se centrarà en el repicat complet de l’interior de l’edifici (una feina iniciada per Francisca Torres anys abans), a més d’excavar el subsòl de les dues torres. L’objectiu és clar: "Analitzar les relacions físiques que hi ha entre els diferents elements estructurals de l’immoble", explica Llorenç Vila. I és que han estat moltes les modificacions que ha patit la fortificació d’ençà del segle XI fins avui. Tot i això, encara s’hi conserven les estructures de les dues torres i la porta principal, com també diferents restes de la murada, declarada BIC des de 2005.

La intervenció arqueològica s’iniciarà amb el repicat del parament intern, començant des de la tercera planta fins a baix i amb l’objectiu principal de conèixer tots els elements estructurals de la construcció i veure com canvià amb el pas del temps. "Les restitucions tridimensionals determinaran les diferents fases al llarg de la seva història", afegí Vila. Les tècniques que empraran els arqueòlegs per aconseguir aquesta precisió es basen en la fotogrametria, que determina la dimensió i la posició dels murs, i en l’arqueometria, "que fonamentalment és un programa analític que estudia el material de les diferents ceràmiques extretes i en determina la provinença", comenten els arqueòlegs.

Aquesta tècnica fisicoquímica serà utilitzada per a l’excavació del subsòl d’ambdues torres, sota les quals, a més d’estudiar l’estructura de l’edifici, es podria localitzar l’antic fossar de la murada. Les torres, de gairebé 95 metres per banda, conseven a la primera i a la segona plantes tres arcades ben determinades, a més del passadís de ronda. Ara bé, caldrà esperar fins a la fase de la restauració per conèixer millor com quedaran aquests elements a la vista del públic. I com "l’arquitectura del segle XX" desapareix definitivament de l’immoble i recupera la seva fisonomia templera. Per fer-ho possible, caldrà també més d’un milió d’euros de pressupost.