L’Estat és el titular del Castell d’Alaró. El Ministeri de Cultura ha remès una resolució al Consell per la qual els autoritza a "realitzar intervencions puntuals" a la fortificació. En aquesta carta, datada del 17 de març, Madrid dóna per fet que "el Castell d’Alaró, Bé d’Interès Cultural, és de titularitat estatal", sense donar-ne més explicacions. La resolució de Madrid arriba tres mesos després que el Consell enviàs al Ministeri un pla d’actuació per realitzar-hi una intervenció d’urgència i en espera que l’Estat en confirmàs la titularitat pública. Ambdues respostes han estat resoltes a través d’aquesta resolució remesa pel subdirector general de Protecció del Patrimoni Històric, Luis Lafuente.
Així doncs, el Consell ara posarà en marxa un pla d’urgència que es focalitzarà en dos punts concrets: la torre de les Ànimes i una part de la murada. D’aquesta manera ho anuncià ahir la consellera insular de Cultura, Joana Lluïsa Mascaró, acompanyada del director insular de Patrimoni, Gabriel Cerdà. Ambdós es mostraren molt satisfets amb la notícia i remarcaren que "Madrid ens autoritza en qualitat de propietaris". La primera passa, segons anuncià Mascaró, serà la de "demanar la llicència pertinent a l’Ajuntament d’Alaró" per tal d’iniciar les tasques tan aviat com sigui possible. Aquests treballs, de consolidació, seran realitzats per la brigada de Patrimoni i s’allargaran durant vuit setmanes.
Paral·lement, "sol·licitarem una reunió amb Madrid per establir un marc de treball amb el Ministeri per restaurar el Castell i iniciar una línia metodològica específica", explicà la consellera. Aquesta se centrarà en un projecte arqueològic i també de difusió de l’entorn. "El primer, però, és garantir la seguretat física dels visitants", emfatizà Mascaró per referir-se a l’estat de degradació actual de l’emblemàtica fortificació. Per la seva banda, el president de la Fundació Castell d’Alaró, Mateu Marcús, es mostrà molt content amb la resolució i anuncià que "ara s’obre una nova etapa". Marcús insistí que aquesta imminent intervenció "serà la primera que es dugui a terme al Castell". "Ja era hora!", sentencià.
Cal recordar que el mes de juliol passat el Consell donà a conèixer uns documents del Ministeri d’Hisenda que assenyalaven l’Estat com a propietari de la construcció "en virtut de les Lleis de desamortització" i amb data de 1885. Això és desprèn d’una acta enviada el desembre de 1969 des de l’Ajuntament d’Alaró al delegat d’Hisenda de Balears i en la qual s’escriu: "Les runes del Castell d’Alaró estan en el predi del Verger, propietat d’Antoni Ordinas (...) En el recinte de paradors runosos hi ha un oratori i una hostatgeria propietat de la Cúria de Mallorca. El castell fou declarat Monument Nacional el 3 de juny de 1931 i en aquest Ajuntament no consta cap títol de propietat de l’esmentat castell, per la qual cosa se suposa que ha de pertànyer a l’Estat".
A això s’hi ha d’afegir que el 1969 Hisenda volgué subhastar la fortificació, però el llavors anomenat Ministeri d’Educació i Ciència reclamà que "se’n suspengués la subhasta" i "s’afectàs l’immoble a aquest departament", un acte que es dugué a terme el 18 de novembre del mateix any. Els fins ara coneguts com a propietaris del castell, la família de Llorenç Ordinas, no volgueren fer declaracions ahir respecte d’aquest canvi de titularitat i al·legaren que esperen conèixer millor la notícia avui per la premsa. Ara és la família Ordinas la que "haurà de demostrar-ne la propietat", sentencià Mascaró. De moment, el Consell emprendrà les tasques de consolidació amb la mirada fitada a iniciar-hi una actuació arqueològica més àmplia de manera conjunta entre la Fundació, el Consell i el Ministeri.
El 4 de maig queda un judici pendent
Tot i que l’Estat ja ha reconegut com a públic el Castell d’Alaró, encara queda pendent el judici que s’ha de fer a Inca el proper 4 de maig arran d’una demanda que va interposar la família de Llorenç Ordinas contra el Bisbat de Mallorca. Fa poc més d’un any que els Ordinas varen demandar el Bisbat, al qual reclamaven la propietat d’alguns espais que hi ha a la fortificació, com també la dels edificis de sa Taverneta, els estables i uns terrenys limítrofs amb aquestes construccions. I és que els que fins ara n’eren considerats els amos entenen que el Bisbat només és propietari de l’oratori i de l’antiga hostatgeria, no de les altres dependències.
Per part seva, tant l’Ajuntament d’Alaró com el Consell de Mallorca, en tant que integrant de la Fundació Castell d’Alaró, van decidir personar-se en la causa. De fet, les obres que actualment s’hi duen a terme estan cofinançades pel Consell i per l’Ajuntament. En aquest sentit, cal recordar que els advocats de les tres institucions entenen que els terrenys que reclamen per a l’Església són d’ús públic i que estan perfectament delimitats des de temps immemorials. Així, el 13 de febrer passat, la titular del jutjat número 6 d’Inca, Catalina Martorell, va efectuar un reconeixement judicial de poc més de dues hores al Castell. Ara com ara, les obres d’algunes d’aquestes dependències han finalitzat i, segons el president de la Fundació, estan a punt d’acabar les de l’hostatgeria.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Joana, com ets pots imaginar, vista la poca cura que té el Consell amb tot el patrimoni, les actuacions que es facin seran mínimes. Això sí, el Consell només ajuda realment si la titularitat dels béns és pública. Si la titularitat és privada, la única cosa que fan és la punyetera paperassa dels BIC que no serveix per res. On és el Consell durant les obres de la dessaladora d´Alcúdia que han destruit part de l´antic moll romà? On és el Consell quan s´han contruit vertaderes carreteres esbucant o maximitxant l´impacte sobre béns etnològics? On és el Consell quan sap que hi ha vertadera expol·liació del patrimoni arqueològic submarí? On és el Consell quan deixa que s´esbuquin possessions que per manca de rentabilitat no és poden mantenir? Senzillament, no hi és. Només hi és per sortir als diaris "a bombo i platilla" quan es poden penjar alguna medalla. Ah, i el fet de posar un arqueòleg a peu d´obra no serveix per res. Tanmateix l´arqueòleg sol treballar per una empresa contractada, justament, per l´empresa la feina de la qual s´ha de "controlar", per tant, i a efectes pràctics, només es fan informes per a completar l´expedient, "no sigui cosa que ens diguin alguna cosa i no ho poguem justificar".
Els castells d'Alaró i el de Santueri necessiten alguna cosa més que intervencions puntuals, i són un patrimoni públic, o ho haurien de ser, S'han de recuperar de manera imprescindible perquè és una part important d ela nostra memòria històrica que encara és present. No puc entendre com es destinen tants de doblers a figures mediàtiques efímerer per al turisme i no es fa res per al patrimoni històric llegat. La política de turisme que es fa és pa per avui i fam per demà.