"Sota la pols dels nostres llibres batega una ànima comuna, lliure, rebel i sàvia". La història de Montserrat Carulla sobre com part de la seva generació s’ha acostat al món literari (enmig d’entrebancs i dictadures) fou la narració que donà inici ahir capvespre a la Setmana del Llibre en Català. L’actriu catalana fou la pregonera d’excepció de la major fira literària en la nostra llengua que es fa a l’Illa (per no dir l’única) i en motiu de la qual, durant deu dies, vint-i-nou escriptors passaran per l’envelat de la Misericòrdia per donar a conèixer les seves propostes.
La inauguració ahir de la Setmana va ser una de les més concorregudes dels darrers temps ja que foren molts els ciutadans i polítics que volgueren participar de l’acte, que començà amb el parlament del president del Gremi de llibreters, Francesc Moll. El llibreter i editor lloà la "vitalitat i importància" de la literatura en català i dels autors de les nostres illes, "que han de competir amb la tirada de la literatura en castellà, que té el suport de l’Estat".
Després arribà el torn de les intervencions polítiques de la consellera insular de Cultura, Joana Lluïssa Mascaró, i la consellera Bàrbara Galmés. Mascaró apostà fort per la literatura: "Promoure la lectura en català fomenta el desenvolupament de la indústria cultural pròpia i, conseqüentment, la creació de llocs de treball". Mentre que la consellera Galmés relatà les actuacions que està duent a terme la seva conselleria per promoure l’hàbit lector.
Tot seguit, arribà el discurs més esperat per molts, el de Montserrat Carulla. Amb la veu melosa que la caracteritza, l’actriu va contar com fou el seu primer contacte amb el món dels llibres i de la literatura en català. La frase de Martí de Riguer "néixer en una casa on hi ha 15.000 llibres marca molt" fou el punt de partida del seu pregó, en el qual explicà que ella va néixer en un casa en què, per no tenir, "no teníem ni llibre de família". Carulla va descriure aquest atansament al món literari: "Record com si fos la primera vegada quan vaig tenir un volum a les mans –assegurava– fou el dia que va esclatar la guerra".
Les anècdotes s’entremesclaren en aquest discurs carregat de contingut, que va deixar per al final el missatge més punyent: "Tenim uns llibres i una llengua que ens agermanen, pels quals hem de continuar vetlant, constantment, sense desmaiar", va exclamar. A això afegí de manera contundent que, "si continuam lluitant, no podran acabar mai amb nosaltres".
La resposta a la intervenció pregonera fou la de la presidenta del Consell, Francina Armengol, qui afirmà que "per a la meva gernació ha estat més fàcil obrir-se al coneixement". Aquest ús i consciència del món cultural i literari en català són els que marcaran el quefer i l’activitat en el pati dels Homes de Ciutat.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
El derrotisme és un vici propi d'idiotes. Companys el practicà quan lliurà el poder a la CNT-FAI en comptes de fer-los empresonar. Però anem al que preocupa en Turmeda. Mai tanta gent havia conegut les normes elementals de la gramàtica catalana. Mai hi havia hagut tants de possibles parlants de català. El fet que no es llencin no depèn d'ells sinó de qui ha de donar llum. Quan a dalt les coses esdevenguin clares, tothom partirà com si hi fossin des del primer dia.
Berenguer, tu no ets qui per dir qui pot o no pot escriure aquí
No necessitem pessimistes al moviment de la defensa del nostre país. Neessitem gent amb ganes de fer feina i donar un missatge d'esperança i unitat entre nosaltres. R.Turmeda no tornis a escriure si no canvies aquest derrotisme que tens.
Des de la meva perspectiva, realment ja no sé si ja val la pena l'esforç de seguir resistint culturalment. La llengua té més presencia institucional que mai, però al carrer s'està morint; és una llengua que serveix per fer oposicions, però que no mereix més respecte que el just i necessari per a aprovar-les. Al País Valencià, probablement tenen més consciència que mai de xerrar una llengua diferent de la nostra (als portals insititucionals, fins i tot d'estatals, diu valencià al costat de català); el Principat fa el seu propi camí, com si nosaltres no existíssim... Ho lament, som molt pessimista. Tot i això, ja torna la primavera.
Som un ciutadà de Sant Cugat i aquesta dies compartim la Setmana del Llibre en catala , cosa que mómple de joia i ens uneix .Felicitats pel diari.UN far que il.lumina dins la nostra cultura .Gràcies