“Si continuam lluitant, no podran acabar mai amb nosaltres”

La inauguració ahir de la Setmana va ser una de les més concorregudes dels darrers temps ja que foren molts els ciutadans i polítics que volgueren participar de l’acte, que començà amb el parlament del president del Gremi de llibreters, Francesc Moll. El llibreter i editor lloà la "vitalitat i importància" de la literatura en català i dels autors de les nostres illes, "que han de competir amb la tirada de la literatura en castellà, que té el suport de l’Estat".

Després arribà el torn de les intervencions polítiques de la consellera insular de Cultura, Joana Lluïssa Mascaró, i la consellera Bàrbara Galmés. Mascaró apostà fort per la literatura: "Promoure la lectura en català fomenta el desenvolupament de la indústria cultural pròpia i, conseqüentment, la creació de llocs de treball". Mentre que la consellera Galmés relatà les actuacions que està duent a terme la seva conselleria per promoure l’hàbit lector.

Tot seguit, arribà el discurs més esperat per molts, el de Montserrat Carulla. Amb la veu melosa que la caracteritza, l’actriu va contar com fou el seu primer contacte amb el món dels llibres i de la literatura en català. La frase de Martí de Riguer "néixer en una casa on hi ha 15.000 llibres marca molt" fou el punt de partida del seu pregó, en el qual explicà que ella va néixer en un casa en què, per no tenir, "no teníem ni llibre de família". Carulla va descriure aquest atansament al món literari: "Record com si fos la primera vegada quan vaig tenir un volum a les mans –assegurava– fou el dia que va esclatar la guerra".

Les anècdotes s’entremesclaren en aquest discurs carregat de contingut, que va deixar per al final el missatge més punyent: "Tenim uns llibres i una llengua que ens agermanen, pels quals hem de continuar vetlant, constantment, sense desmaiar", va exclamar. A això afegí de manera contundent que, "si continuam lluitant, no podran acabar mai amb nosaltres".

La resposta a la intervenció pregonera fou la de la presidenta del Consell, Francina Armengol, qui afirmà que "per a la meva gernació ha estat més fàcil obrir-se al coneixement". Aquest ús i consciència del món cultural i literari en català són els que marcaran el quefer i l’activitat en el pati dels Homes de Ciutat.