“Si continuam lluitant, no podran acabar mai amb nosaltres”
L'actriu Montserrat Carulla fa el pregó de la Setmana del Llibre en Català amb la seva veu melosa i punyent en defensa de la llengua i del país. Durant deu dies la Misericòrdia es covertirà en un ampli aparador de la nostra literatura
Palma07/03/09 0:00
"Sota la pols dels nostres llibres batega una ànima comuna, lliure, rebel i sàvia". La història de Montserrat Carulla sobre com part de la seva generació s’ha acostat al món literari (enmig d’entrebancs i dictadures) fou la narració que donà inici ahir capvespre a la Setmana del Llibre en Català. L’actriu catalana fou la pregonera d’excepció de la major fira literària en la nostra llengua que es fa a l’Illa (per no dir l’única) i en motiu de la qual, durant deu dies, vint-i-nou escriptors passaran per l’envelat de la Misericòrdia per donar a conèixer les seves propostes.
També a Illes Balears
- Intolerable: À Punt contracta un col·laborador que celebra la mort d'Ovidi Montllor
- L’organització juvenil Nosaltres sols! visibilitza l’arraconament del català a Calvià
- Golàs a l’Auditòrium de Palma: Jagoba Arrasate puja a l’escenari i emociona tothom amb un ‘bertso’
- Aquí està disponible 'Norats', la sèrie que el nou director d'IB3 no vol que mirem
- La sèrie 'Norats' aconsegueix una audiència històrica a IB3 després que es proposassin liquidar-la
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
El derrotisme és un vici propi d'idiotes. Companys el practicà quan lliurà el poder a la CNT-FAI en comptes de fer-los empresonar. Però anem al que preocupa en Turmeda. Mai tanta gent havia conegut les normes elementals de la gramàtica catalana. Mai hi havia hagut tants de possibles parlants de català. El fet que no es llencin no depèn d'ells sinó de qui ha de donar llum. Quan a dalt les coses esdevenguin clares, tothom partirà com si hi fossin des del primer dia.
Berenguer, tu no ets qui per dir qui pot o no pot escriure aquí
No necessitem pessimistes al moviment de la defensa del nostre país. Neessitem gent amb ganes de fer feina i donar un missatge d'esperança i unitat entre nosaltres. R.Turmeda no tornis a escriure si no canvies aquest derrotisme que tens.
Des de la meva perspectiva, realment ja no sé si ja val la pena l'esforç de seguir resistint culturalment. La llengua té més presencia institucional que mai, però al carrer s'està morint; és una llengua que serveix per fer oposicions, però que no mereix més respecte que el just i necessari per a aprovar-les. Al País Valencià, probablement tenen més consciència que mai de xerrar una llengua diferent de la nostra (als portals insititucionals, fins i tot d'estatals, diu valencià al costat de català); el Principat fa el seu propi camí, com si nosaltres no existíssim... Ho lament, som molt pessimista. Tot i això, ja torna la primavera.
Som un ciutadà de Sant Cugat i aquesta dies compartim la Setmana del Llibre en catala , cosa que mómple de joia i ens uneix .Felicitats pel diari.UN far que il.lumina dins la nostra cultura .Gràcies