Adoració tenyida de corrupció

I és que la "poca" estada entre reixes d’alguns dels acusats per corrupció no ha passat desapercebuda als habitants de Jerusalem i sobretot al decretari d’Herodes, qui remugava al malvat rei per què "tota la guarda de polítics corruptes, dos dies de presó i el tercer ja són fora". Ambdós actors foren els qui protagonitzaren els moments més punyents i sarcàstics de la representació. Miquela Lladó també recordà a Ferran Tarongí que "per tu no s’ha destapat el Palma Arena i l’aigua del metro ja no puja". El velòdrom de Ciutat també fou un bon tema de conversa entre Herodes i el dimoni que el condemnà a fer una volteta pel Palma Arena i prendre’s un bon tassó de Cola Cao abans d’arribar a l’infern.

Cal destacar que el diàleg entre el secretari i Herodes fou interromput diverses vegades pel renou dels helicòters SAR que sobrevolen arran de les Voltes a causa de la desfilada militar. El soroll féu perdre el fil als dos actors que sortiren de la situació amb un: "Són meus? –No, són de la CIA", respongueren un a l’altre.

També el general s’apuntà a la batalla anticorrupció en assegurar que aquesta vegada "he arribat tot sol, sense els cavallistes". Es veu que Xesc Perelló arribava a les Voltes des de Llubí, però abans havia deixat els "cavallistes" per devers ses Salines.

Els escàndols de corrupció foren presents a l’escenari no només per les improvisacions, sinó també a través de les indumentàries dels actors que recordaven els fets. "Fins i tot el vestit de la sibil·la era inspirat en Rodrigo de Santos, amb les targetes visa al barret i un escapulari amb el símbol de l’euro i quatre retxes", explicà el seu dissenyador, Rafael Pizarro.

A la palestra també sortiren altres temàtiques socials. Herodes recordà com "d’Orient a Occident, sigui Felip o Joan Carles, tots volem anar ben tips i els maleïts republicans de la memòria esborrar", mentre que el criat de Baltasar lamentava que els havien "fotut defora amb tanta especulació, construint xalets i hotels des d’Andratx fins a Son Vida". El seu companyó el criat del Rei Gaspar fou contundent amb el posicionament d’una església contra l’homosexualitat. Per altra banda, d’altres es lamentaven de la situació a Gaza.

En definitiva, un dematí ben vitenc per versionar l’obra de Moyà amb la rabiosa actualitat social i política.