Més de dos segur que avui hauran de menester mel i llimona o qualque rovell d’ou per a la gargamella després de participar en la mitja marató de cant improvisat d’ahir. Des de les dotze del migdia i fins a les dotze del vespre, cantadors d’arreu dels Països Catalans xalaren de bon de veres en una jornada que va recórrer Palma a toc de xeremies i tamborino. L’escomesa no era gens senzilla, però la tenacitat dels membres de l’Associació de glosadors de Mallorca i del Cor de Carxofa ho va fer possible per segon any consecutiu.
"Aquest és un projecte que agermana els diferents cants dels Països Catalans", explicà Mateu Xurí, un dels organitzadors de l’acte. La idea de les dotze hores continuades d’improvisació sorgí fa tres anys i ahir demostrà que aquest braç de la nostra cultura popular és ben viu. Prova d’això eren els més de cent participants que assistiren a la trobada, bona part dels quals havien vingut expressament des del Principat, Menorca i el País Valencià.
Gloses mallorquines, corrandes, albaes, nyacres o garrotins. Qualsevol tonada era bona si la lletra lligava i era enginyosa. L’única absència eren els glosadors eivissencs, "que esperam que puguin venir l’any que ve", afegí Xurí.
Una ruta ben atapeïda
Passaven les dotze del migdia quan els grups de glosadors començaren a arribar a l’Escorxador. Aquest era l’indret escollit per donar el sus a una jornada que s’augurava llarga, però que prometia diversió. Alguns, els més agosarats, iniciaren les cançons acompanyats del cafetet i el rebentat d’Amazones. De fet, la bona menjua i els ponxets també són necessaris per a una marató d’aquest calibre. Encara no hi eren tots, hi faltaven els menorquins, que arribaren tard, quan la rauxa escalfà motors amb els cants de Xurí, Macià, Cabaní i Titot. Era, per dir-ho d’alguna manera, l’assaig general d’allò que tindria lloc poques hores després.
Havent passat les quatre de l’horabaixa, fou quan la cosa s’animà, ja amb la panxa plena i les botelles d’herbes, que ajudaven a aclarir la gola. "Allò important és que qualsevol persona, vingui d’on vingui, canta les tonades de qualsevol indret del país", explicà Catalina Canyelles. Així, els cants se succeïren fins a les sis, quan la comitiva, que de cada vegada s’anava aixamplant, començà la cercavila pels carrers de Ciutat. La primera aturada fou al bar Can Felip, la segona al Riu Dolç i la tercera a l’Aloa.
Així mateix, a causa de la gran quantitat de cantadors i "oïdors", la colla s’hagué de dividir en dos grups per tal que tothom pogués gaudir de la festa. La bulla era una realitat i el cant ben vitenc. Alguns dels glosadors més "veterans" (els de més edat) ja van anar abandonant el conjunt per deixar pas als joves, que de ben segur tenen el relleu garantit. El cant va acabar els menuts passades les dotze del vespre, però amb la mirada fixada en l’any que ve. Per tant, són 364 els dies que falten per a la pròxima trobada musical.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
El millor grup sens dubte, la Quarta Carlinada. Tenen un gran futur.
Ai, és possible que la teva coneixença sobre el món de la glosa i la improvisació et porti a creure que és un avorriment, i que els glosadors i les persones que treballen i es diverteixen amb la glosa i per la glosa tenim poques feines. No obstant, i com afirma un amic meu, els que diuen que passen de tot això, realment no és que passin, sinó que són tan justetes que no hi arriben. T'anim a conèixer tot aquest món que ben segur et farà canviar d'idea. Atentament, Mateu Xurí. Glosador amb molt d'orgull.
Quin avorriment. I quines poques feines.