L’univers mironià no ha passat de llarg als joves d’avui. Just quan es commemoren els vint-i-cinc anys de la mort de Joan Miró, dBalears ha volgut saber què pensen els joves d’entre 14 i 16 anys de l’artista que tant estimà aquesta terra. Com veuen el seu art i quines interpretacions fan de la seva pintura i escultura són les preguntes que hem formulat a aquests alumnes emprenedors de l’IES Guillem Sagrera de Palma, del col·legi La Salle de Manacor i del centre de tecnificació Prínceps d’Espanya. El resultat és una barreja de colors i d’imaginació que, ben segurament, hauria agradat a aquell home que va viure les arts plàstiques com una part de si mateix.
Una de les obres comentades pels joves del Guillem Sagrera i de La Salle és la monumental escultura de L’ocell i la dona, ubicada al parc Miró de Barcelona. La intensitat dels colors és una de les notes predominants que més en destaquen els alumnes. Mentrestant, pensen com es pot desxifrar la unificació d’ambdues figures. "Potser Miró pensava en la dona, com a escultures molt interessants per a homes i fills", expliquen Carles Morcillo, Zaira Peso i Raül Riveiro, del Guillem Sagrera. En realitat, els joves no van tan errats de comptes en parlar de l’univers femení de l’artista. La mostra la tenim present aquests dies a la Fundació Pilar i Joan Miró de Palma, amb l’exposició Evocació de la imatge femenina.
Dona i ocell fou la darrera obra de grans dimensions del polifacètic artista i s’inaugurà poc abans que ens deixàs, l’any 1983. Els colors, "tons alegres de la vida" segons Ainara Jiménez, Toni Cañon, Cristian Izquierdo i Gabriel Ballester, són els més comuns en les creacions de l’artista. Home i dona davant un munt d’excrements és una altra de les obres que més han sorprès els nostres "crítics particulars". Els alumnes del Guillem Sagrega reconeixen que "costa desxifrar-hi qui és l’home i qui la dona" i asseguren que "ha estat molt divertit destinar tant de temps" a jugar amb la imaginació "per valorar-ne no tan sols les figures, sinó també el concepte d’aquestes".
"Constitueix l’expressió més realista de la Guerra Civil espanyola i les seves dimensions reduïdes indueixen a fixar-se en els petits detalls", expliquen Antoni Menasalvas, Miquel Nadal, Yusef Chaib, Guillem Pasqual i Joan Miquel Truyols. El cosmos de L’estel matinal, de la sèrie Constel·lacions, és un dels treballs que també comentaren els joves del Centre de Tecnificació. "Amb aquesta obra Joan Miró intentava expressar la seva visió sobre allò seu i els seus astres", hi interpreten Àngels Pizà, Paula Lizarbe, Borja Miranda, Toni Ramis i Marc Manning. Però amb aquests signes celestes hi conviuen altres figures de la terra "que poden indicar l’interès o l’admiració de l’artista per la natura i tot allò que l’envoltava", afegeixen Marta Pont, Joan X. Andreu, Rosa Maria Mas, Magdalena Brunet i Maria del Mar Font. Un univers que també està reflectit a l’Or de l’atzur, creada l’any 1967 i expressió de la seva concepció poètica de la pintura. "Una forma poètica de veure l’Univers", diuen Milagros Reus, Carolina Giribert, Xisco Juan i Gonzalo Bentivenga.
Però les interpretacions dels joves són ben dispars, encara que tots prenen com a punt de referència la contemporaneïtat de Miró envers l’època en la qual treballava i el context històric. Els seus colors, fonamentament primaris, també són objecte de comentari per als alumnes del Prínceps d’Espanya. "Criden l’atenció del receptor", indiquen a l’hora d’observar amb deteniment El somriure d’una llàgrima, una creació de la darrera etapa del mestre (1973) i en la qual s’expressen sentiments contraris que l’enllaç gramatical suavitza poèticament. Els "contrasts" entre la part superior i inferior del quadre no deixen indiferent ningú d’aquest grup. En definitiva, unes valoracions més aviat subjectives que plàstiques, i que demostren la interrelació entre Joan Miró i els joves del segle XXI.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.