TW
0

La guerra del Francès (1808-1814) no passà de llarg per les Illes Balears. Malgrat que les tropes napoleòniques no envaïren l’Arxipèlag, les conseqüències del conflicte bèl·lic es deixaren notar. La major prova foren els de 6.000 a 9.000 presoners francesos reclosos a l’illa de Cabrera. Allò que comportà aquell període per a la societat illenca es pot veure a partir de demà a l’arxiu municipal de Can Bordils a l’exposició La guerra del Francès a Mallorca 1808-1814. La mostra fa part dels actes de celebració del II centenari de l’inici de la guerra i encara està enmarcat dins la conmemoració de l’Any Jovellanos. "La nostra intenció és ajudar a difondre la figura de Jovellanos, però també donar a conèixer la seva època i el seu context. D’aquí aquesta exposició", aclarí ahir la regidora de Cultura, Nanda Ramon.

Si bé les tropes no entraren a l’Illa, en aquells sis anys de conflicte, Palma veié incrementada la seva població entre 10.000 i 40.000 persones, molts dels quals eren refugiats civils. "Tot es planificava des d’aquí, fins i tot s’hi encunyava moneda i s’hi fabricaven els tipus", afegí el director de l’arxiu, Pere Muntaner. Així doncs, la mostra repassa amb diferents suports el que suposà aquella entrada massiva de gent a l’Illa, com convivien els nouvinguts amb la població autòctona, quines mesures hagué de prendre l’Administració i com es garantiren els drets civils. "Fou una època en què a Mallorca varen conviure fins a vuit bisbes en funcions", explicà Muntaner a mode d’anècdota.

Ara bé, els fets més destacats o més tràgics tingueren lloc a Cabrera, quan l’illot es convertí en un vertader camp de concentració per a milers de soldats gals. L’exposició fa menció especial a aquests fets i hi dedica un espai concret. S’hi pot veure molta de la documentació que es conserva al fons Desbrull de l’arxiu municipal, com també alguns dels objectes de les darreres troballes arqueològiques fetes a l’illa: botons, olles o la seva moneda de canvi són alguns dels elements que s’hi podran veure. D’altres són fonts documentals importants com la cartografia del moment, les relacions institucionals entre Ajuntament i militars, i els informes que versen sobre les problemàtiques d’allotjament de militars o la situació d’emergència a l’illa.

Els personatges d’aquella època, tant illencs com nouvinguts, tenen també especial interès. Són el cas d’Adrià Ferran, Salvador Maiol i González Velázquez, que es refugiaren a Mallorca, explicà el director de l’arxiu i un dels instigadors d’aquesta mostra, que ha estat comissariada per l’historiador Miquel Ferrer Flórez i organitzada per l’Ajuntament. Aquest serà el darrer acte d’enguany dedicat a Jovellanos, però no el darrer de les activitats de conmemoració. Encara resta l’edició crítica de la institució pública que realitzen els professors Toni Colom i Bernat Sureda, i una nova publicació que versarà sobre la correspondència que mantigué l’il·lustrat amb els erudits mallorquins de l’època.