TW
0

Va ser una trobada sense precedents a l’Illa. Quaranta-dos gegants de Balears, Catalunya i fins i tot Puerto Rico van pujar fins al peu dels cims nevat d’Escorca per ballar, per a gaudi dels més petits, davant tothom. Eren les deu del matí, hora prevista per a la plantada de gegants al monestir, quan un ruixat intens (meitat aigua meitat neu) obligava a traslladar la trobada a l’immens envelat de l’Acolliment. I és que als antics gegants, especialment els de cartró pedra, no els agrada estar en remull.

Així les coses, alguns quedaren a l’interior de les furgonetes de transport i, finalment, varen ser quaranta-dos els gegants que desfilaren amb els seus balls a Lluc, entre ells Treball i Cultura, de l’Agrupació gegantera de Catalunya i els curiosos personatges del Cercle Internacional de Gegants, arribats des de Puerto Rico de la mà de l’agrupació catalana, una oportunitat única per veure, comparar i, per què no, fins i tot vestir-se amb una d’aquestes autèntiques joies de l’art popular. Els caparrots de Santa Maria (els darrers a incorporar-se al grup de gegants i caparrots de Mallorca) van passar davant, que va agradar molt als més petitons.

Qui no ha desitjat mai posar-se un capgròs? Llàstima que el mal temps va obligar a prescindir del vistós passacarrer a la plaça del santuari de Lluc, però la concentració de gegants i caparrots sota l’immens tendal de l’Acolliment va contribuir a incrementar el sentiment d’agermanament que ja hi ha entre les diferents agrupacions de l’Illa, aquesta vegada amb les dues catalanas com a autèntiques convidades de luxe.

Estètica pròpia

Els cabells dels gegants que havien arribat des de Catalunya destacaven precisament de la resta dels capgrossos que es concentraren al santuari de Lluc, ja que eren molt més reals que no els dels mallorquins, mentre que els porto-riquenys tenen una figura molt especial, més similars als caparrots de les Illes Balears, tot i que de gran alçada.