La veu de la revolta

La història de Joanot s’ha mantingut viva fins avui dia en la memòria popular. Ara bé, la revolta de les Germanies té moltes llacunes documentals i no s’ha pogut estudiar a fons i de manera imparcial. El motiu principal fou la intensa expurgació documental que hi hagué. Margalida Bernat i Jaume Serra fa anys que volen aclarir algunes llacunes d’aquest capítol de la nostra història i, ara, publiquen el resultat de quatre anys de treball. El llibre La veu de la revolta, editat per Lleonard Muntaner, desglossa com devia ser la ideologia d’aquells homes i dones que s’alçaren contra el governador Gurrea i la importància que vaven tenir els sermonadors i profetes en aquesta lluita social.

"Amb aquest llibre volem desmuntar un dels paradigmes sobre les Germanies. Aquesta, diu, va ser una revolució sense sentit i sense cap programa ideològic", assegura la historiadora Margalida Bernat. Per aclarir alguns dels entrallats de la revolta, ambdós autors han remenat de valent entre arxius públics i privats. "La font principal que en tenim és de J.M. Quadrador, que, atesa la seva condició de conservador, no és imparcial, ja que qualsevol moviment revolucionari per ell era antinatural".

Tanmateix, cal tenir en compte molts elements per poder desxifrar aquesta revolta que aspirava a una reestructuració social. "Sempre s’ha volgut donar la imatge que els agermanats atacaven el rei, però no fou sempre així. Alguns dels crits dels agermanats eren Visca el rei, visca la germandat", explica Bernat. Per la historiadora, les Germanies són "un moviment modern per cronologia i per determinades maneres de plantejar les seves reivindicacions, però alhora constitueixen el darrer moviment medieval de l’època".

Les reivindicacions socials eren pregonades per les figures dels sermonadors i els profetes, objectiu cabdal del llibre. "Aquests són els que expressen i recorden cada dia al poble que s’està fent la revolta i amb quin objectiu". Els predicadors eren gent amb facilitat de paraula, mentre que els profetes se serveixen de la tradició religiosa per denunciar les injustícies socials. "Per poder fer això calia estar format", explica la historiadora, que rebat la idea que els agermanats no estaven organitzats. "Fins i tot personatges del món notarial estaven implicats en la revolta, la qual cosa vol dir que no era tan poc organitzada com alguns ens han fet creure. No eren una colla d’analfabets".

Aquest col·lectiu, els notaris, eren els qui s’encarregaven de donar una "aparença" legal a les reivindicacions dels agermanats que principalment eren tres: canvi social, redistribució de la riquesa i governs justs. De tota aquella revolta, ben poca cosa n’ha quedat dins l’imaginari popular. Sorprèn que no hagi perdurat cap glosa ni cap romanç sobre l’alçament. El motiu l’explica Bernat: "Hi hagué una repressió tan brutal i absoluta que tot va desaparèixer. La gent tenia molta por, del camí des d’Inca fins a Palma penjava un cap a cada arbre".

Ben poques dades queden avui d’aquells tres anys de protestes en aquell intent dels menestrals de prendre el poder. Així mateix, cal destacar que la revolta a Mallorca, entre el 1521 i el 1523, no fou un moviment esporàdic. Al País Valencià també hi hagué un alçament popular durant la mateixa època i un parentiu semblant ocorregué al Principat. Eren moviments paral·les a tot un seguit d’alçaments arreu d’Europa.

El transvasament d’idees entre el País Valencià, Mallorca i el Principat fou una constant durant aquesta època i, segons expliquen els autors del llibre, molts dels agermanats mallorquins que pogueren fugir s’adheriren a les quimeres d’altres rebel·lions a terres germanes. "Hem intentat obrir camins", explicava Margalida Bernat per definir la seva feina en aquest llibre, un treball d’investigació que s’ha allargat quatre anys i que recupera, "a part del pensament, el treball d’aquelles persones anònimes que s’adheriren a la revolta" i lluitaren pels seus ideals.