Del Conqueridor a l'Euromediterrània

Més caut es mostrà el president de les Corts aragoneses, Francisco Pina, qui defensà la "diversitat" de la Corona sense, digué, "renúncies per part de ningú". Ara bé, la Mediterrània fou també l’aposta de l’aragonès, qui defensà que aquesta mar "és també nostra i l’Aragó no té cap intenció de quedar-se bloquejat a l’interior". "Cal superar els conflictes entre veïns", sentencià. Aquesta defensa unitària envers els problemes actuals i davant Europa fou posada de manifest pel president Montilla en diverses ocasions. El català parlà d’"opció de futur" en referir-se al projecte d’Euroregió Pirineus-Mediterrània o la Unió pel Mediterràni. "En el món globalitzat d’avui, és cada cop més necessari que treballem plegats", apuntà.

Això no obstant, Montilla anà més enllà i defensà la necessitat que "tot Espanya evolucioni cap a un nou model de país, amb més sintonia federal". Un concepte de país simbòlicament diferent a aquell al qual es referí Francesc Antich en el seu discurs quan parlà davant el Parlament de les Illes fent una crida per "l’ús i l’exhibició col·lectiva de l’orgull de país". El cap de l’Executiu balear tingué un clar record pels vençuts, aquell poble que habitava l’Illa abans de la conquesta i del qual a partir d’ara també se’n podrà conèixer la història. "Vuit segles després hem conegut la versió dels vençuts: la crònica àrab de la conquesta de Mallorca feta pel cronista Ib Amiza Al-Mazumi, que recull el testimoni de qui particià en la defensa de la causa musulmana", digué Antich. L’altre representant territorial fou la consellera de Cultura del País Valencià, Trinidad Miró, que, a diferència de l’acte de Poblet, accedí a fer un discurs. Això sí, Miró es referí únicament als actes realitzats al País Valencià sense obrir cap escletxa a l’aposta política de "projecte comú" esmentat per Montilla, Pina i Antich.

Més de dues-centes persones assistiren ahir vespre a l’esdeveniment, marcat pel protocol i la pluja. La majoria del públic eren membres del Govern, del Consell i de l’Ajuntament de Palma, a més de representants de la banca, la universitat i historiadors que han fet part del projecte. Una hora abans dels discursos, Montilla recollí de mans de la presidenta insular, Francina Armengol, el testimoni de l’exposició Jaume I. Geografia, fets i memòria, que ahir deixà Palma per traslladar-se al monestir de Santes Creus. La història comuna canvia ara de mans.

La Sibil·la s’hi escola

I finalment arribà el jorn del judici. Després de 12 mesos d’actes, amb més o manco encert, l’Any Jaume I tingué ahir a Palma un acte de clausura tirant a fred, ensopit i, si ho hem de jutjar per alguns dels que sortiren de l’Almudaina, "força avorrit". I això que el vespre començava amb una entretinguda passejada pel Born en què el president Antich i una acolorida i moderna presidenta Armengol guiaren José Montilla, Trinidad Miró i Francisco Pina fins a la Catedral. L’ambient era plujós i els llums de Nadal encara eren apagats. Era potser que la ciutat ja s’havia posat d’acord amb el tarannà de l’esdeveniment. Mentrestant, i aquesta sí que fou la nota divertida de la jornada, en la confluència dels carrers Concepció i Moncades, just davant del Centre de Sa Nostra, hi havia certs problemes de trànsit. Massa cotxes oficials per dos carrers massa estrets.

I és que fins a 25 cotxes oficials (i sense comptar els que no en tenien aspecte però també ho eren) s’arribaren a ajuntar entre la Seu i l’Almudaina. Un reguitzell d’autoritats que ompliren les 200 cadires que, protocol·làriament, hi havia assignades. Per cert, a l’acte hi havia també un grup d’alumnes de l’Escola Internacional de Protocol, joves ben vestits que donaren un cop de mà a alguns dels seus professors, entre ells el mateix cap de Protocol d’Armengol. Dels discursos, poca cosa a comentar: cinc maneres diferents de dir el mateix, o sigui, ben poca cosa. Potser s’ha de destacar l’espifiada del president català, que atribuí al valencià Ausiàs March la nacionalitat mallorquina. Acabada la xerrameca, tothom esperava un revulsiu. Per sorpresa, i no sabem si és que l’esperit nadalenc els ha pujat al cap als governants, sorprengueren la gent amb un no gaire afortunat cant de la Sibil·la. Alguns, a fora, com el batle d’Algaida, esperaven la xocolata amb ensaïmada, però es trobaren amb un petit còctel. Lo jorn del judici parrà qui haurà fet servici.