Un 57,9% dels ciutadans de Balears no coneix cap escriptor en llengua catalana i un 23,6% només sap anomenar-ne un. Aquestes són algunes de les dades que es desprenen de l’estadística encarregada pel Govern dins el Pla del foment de la lectura i que es feren públiques ahir. Les xifres radiografien, a través de 1.200 enquestes, quins són els hàbits lectors dels ciutadans de l’Arxipèlag. En l’enquesta s’inclou no només la lectura de llibres, sinó també de diaris, revistes, estudis científics i fins i tot la premsa del cor. "Analitzam l’hàbit lector en qualsevol àmbit", aclarí ahir la consellera d’Educació i Cultura, Bàrbara Galmés. A més, el sondeig fa especial esment a la mala salut de ferro de la literatura en català que, com avançà aquest diari, frega el deu per cert de la població total. En concret, només el 8% dels ciutadans consumeix habitualment lectura en la nostra llengua.
L’estudi fet per Gadeso destaca també que un 43,4% dels ciutadans no llegeix mai, mentre que un 39,6% assegura que és lector habitual i un 17,1% diu que ho fa ocasionalment. Els motius que al·legen els balears per no llegir és "la manca de temps", encara que un 16,8% accepta que no ho fa perquè "no m’agrada". Les Pitiüses és on hi ha menys lectors, mentre que a Menorca és on n’hi ha més. D’aquest percentatge de lectors, destaca que un 75% es decanta per la lectura de llibres, mentre que un 71,1% també és consumidor de diaris. Un 32,1% de la població es decanta per les revistes del cor.
Per Marian Colom, presidenta del Gremi de Llibreters, aquestes dades són molt relatives. "En realitat, crec que la meitat de la població no llegeix. A més, les xifres de les enquestes queden desvirtuades si no es diferencia la lectura obligatòria de les escoles dels lectors habituals", assegurà. Així mateix afegí que és necessari saber l’edat poblacional dels enquestats. Una altra dada rellevant, segons l’estudi que ha dirigit Antoni Tarabini, és que la població lectora consumeix una mitjana anual de 9,5 llibres; Menorca és un altre cop la més consumidora i les Pitiüses, on menys es llegeix. En cas que la dada fos certa, suposaria que les llibreries de les Balears venen cada any 5.386.500 llibres. De moment, aquesta xifra no la corrobora ningú.
Qüestió lingüística
Si bé el Pla de foment de la lectura posat en marxa per Galmés vol promoure la lectura en català, les dades a la nostra terra subratllen el greuge comparatiu que hi ha envers la llengua espanyola. Així, dels 1.200 enquestats, 1.002 ciutadans han escollit el castellà en el seu darrer llibre de lectura (un 83,5%), mentre que uns 194 s’han decatat pel català i 4 han llegit el darrer llibre en anglès. Si es fa la divisió per illes, les Pitiüses són al capdavant pel que fa a lectures en castellà (un 86,4%), mentre que els menorquins tornen a ser els que més llegeixen i ho fan en la nostra llengua (un 18,8%).
Quant al grau de coneixement dels nostres escriptors, els noms de Carme Riera, Maria de la Pau Janer, Josep Pla i Alfred Bosch lideren la llista. Cal recordar que el sondeig només ha estat confeccionat partint de les 69 persones que han sabut respondre amb el nom de tres escriptors i els 152 de 1.200 enquestat que, com a mínim, n’han sabut el nom de dos. Les dades, però, no són per tirar coets. Malgrat que les xifres generals de lectura siguin semblants a les de la resta de l’Estat, l’enquesta demostra que el català no gaudeix de tan bona salut com alguns diuen.
El prestigi social
Segons Antoni Tarabini, director de l’enquesta elaborada per Gadeso, el 78,7 per cent dels enquestats asseguren que tenen una lectura fluïda en català. "Cosa que posa de manifest la posada en valor de la llengua", afirmà el sociòleg. L’escola deu ser, per ventura, la causa que aquesta suposada "fluïdesa" sigui real. Ara bé, aquest coneixement no suposa en cap cas que es dugui a la pràctica el coneixement de la llengua pròpia. Només un vuit per cent de la població de les Balears i les Pitiüses es declara lectora en català. L’altra dada també preocupant és l’ús de les biblioteques. De la mateixa manera que el català, un nombre molt elevat dels enquestats (82,3 per cent) assenyala que coneix quines són les biblioteques públiques de les Illes, encara que només un 18,5 per cent reconeix que les utilitza normalment. Més de la meitat declara que no hi va mai.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Sin duda que lo que falta, son mas subvenciones al catalan.
És fotut haver de llegir quan la major part de la població és analfabeta en català. La primera inversió és en ensenyar a llegir i qui sap llegir en català de tots aquells que varen venir al món abans de l'any 1960? Què s'ha fet perquè aquestes persones, que s'han educat absolutament en castellà puguin llegir en català ? Ma mare només anava a "costura" que com indica el seu nom poc té a veure amb els llibres, i si arribaven al "santificat d'estudis" ja era molt. La democràcia no ens ha atorgat la cultura pròpia que es va negar a les generacions passades que són ben vives, com les nega ara en la inserció dels nouvinguts que, en general no saben si es troben a Mallorca o a la Pastagònia.
Bé, evidentment ha de ser la Conselleria de Cultura, però Política lingüística hi és per a qualque cosa. Jo tampoc hi confiï gens que ho facin, hi ha coses més "importants", com donar diners als hotelers que, pobrets, tenen crisi.
Crec que totes les idees són bones Ignasi, encara que crec no ha de ser Política Lingüística sinó la cosellera Bàrbara Galmés en persona qui ho subvencioni! Ho farà? jo no en confio i Tu?
I si la direcció general de política lingüística subvencionàs els llibres en català? i si ja ho fa, que no ho sé, ho incrementàs? Si el llibre en espanyol val 20 € i en català 17€ és una manera d'incentivar el consum en català (i el sque hi llegim no ens costaria tant). És una idea...