Les Balears i Pitiüses són la comunitat de l’Estat que té més béns inmobles protegits. Així ho confirma l’informe del Ministeri de Cultura espanyol en l’anuari del 2008 sobre estadístiques culturals. Segons aquest, les Illes tenen un total de 3.003 Béns d’Interès Cultural (BIC), xifra que suposa el 19,3% de patrimoni preservat de tot l’Estat. Ara bé, en els darrers anys els increments proteccionistes han estat més aviat minsos. Les dades vénen referides des del 2003 fins al 2007 i, en aquest període de quatre anys, les declaracions de BIC només han estat 52 entre els tres consells insulars. Així mateix, les dades de l’Anuari confirmen que durant el 2007 s’incoaren 142 expedients sobre patrimoni immoble.
D’altra banda, la xifra que més soprèn és que durant el període 2006-07 el Consell de Mallorca, liderat llavors per UM, no va relalitzar cap declaració d’immoble de Bé d’Interès Cultural. El segon territori amb més béns protegits és Andalusia amb 2.773, seguit de Catalunya amb 2.199. A la coa se situen Ceuta i Melilla, que no en tenen cap. El Ministeri inscriu dins aquesta categoria els monuments, jardins, conjunts i indrets històrics, a més de les zones arqueològiques. Precisament aquestes darrers són les que han engreixat considerablement la llista de béns protegits a les Balears. Entre els anys 1962 i 1968 un gran nombres de jaciments foren declarats BIC. L’any 1966 es protegiren bona part dels talaiots arran de les declaracions col·lectives que afectaren els monuments prehistòrics de Mallorca i Menorca. En concret se’n protegiren 173. D’aquí doncs, la xifra tant elevada de proteccions immobles que encara hi ha avui.
I després què?
Ara bé, la declaració de Bé d’Interès Cultural d’aquests béns no ha servit sempre per a la preservació permètua. Alguns d’aquests talaiots es troben avui sota les males herbes i sense cap tipus de senyalització perquè puguin ser visitats. "La nostra riquesa és tan gran que moltes vegades no hi ha dobles per conservar i vigilar aquesta gran xarxa arqueològica", argumentà ahir el secretari d’Arca, Joan Pascual. "La divulgació d’aquests patrimoni és encara un llibre per obrir", afegí.
D’altres elements protegits com és el castell de Santueri estan tancats i barrats als ciutadans o bé en un estat de conservació preocupant malgrat que faci quinze anys que té la màxima categoria de protecció. El castell d’Alaró, per exemple, fou declarat Bé d’Interès Cultural l’any 1931. Un altre patrimoni, com les pintures pompeianes del carrer Montenegro, són desconegudes per a la majoria dels ciutadans. "El patrimoni ens dóna una lliçó de paciència", sentencià Joan Pascual.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Totalment d´acord amb els comentaris del secretari d´Arca. A la protecció dels Béns s´hauria de sumar un esforç imperatiu de vigilància per tal de que els propietaris o la pròpia Administració local faci el que cal per a preservar-los. Generalment als ajuntaments els BIC lis són una busca dins l´ull i es fan els beneits en la conservació del patrimoni. Seria molt oportú reforçar el departament de patrimoni del Consell amb més inspectors per tal de que poguessin controlar, a temps i no un cop el mal ja està fet, les possibles il·licituds o passivitats.