Balears, qui protegeix més?

D’altra banda, la xifra que més soprèn és que durant el període 2006-07 el Consell de Mallorca, liderat llavors per UM, no va relalitzar cap declaració d’immoble de Bé d’Interès Cultural. El segon territori amb més béns protegits és Andalusia amb 2.773, seguit de Catalunya amb 2.199. A la coa se situen Ceuta i Melilla, que no en tenen cap. El Ministeri inscriu dins aquesta categoria els monuments, jardins, conjunts i indrets històrics, a més de les zones arqueològiques. Precisament aquestes darrers són les que han engreixat considerablement la llista de béns protegits a les Balears. Entre els anys 1962 i 1968 un gran nombres de jaciments foren declarats BIC. L’any 1966 es protegiren bona part dels talaiots arran de les declaracions col·lectives que afectaren els monuments prehistòrics de Mallorca i Menorca. En concret se’n protegiren 173. D’aquí doncs, la xifra tant elevada de proteccions immobles que encara hi ha avui.

I després què?

Ara bé, la declaració de Bé d’Interès Cultural d’aquests béns no ha servit sempre per a la preservació permètua. Alguns d’aquests talaiots es troben avui sota les males herbes i sense cap tipus de senyalització perquè puguin ser visitats. "La nostra riquesa és tan gran que moltes vegades no hi ha dobles per conservar i vigilar aquesta gran xarxa arqueològica", argumentà ahir el secretari d’Arca, Joan Pascual. "La divulgació d’aquests patrimoni és encara un llibre per obrir", afegí.

D’altres elements protegits com és el castell de Santueri estan tancats i barrats als ciutadans o bé en un estat de conservació preocupant malgrat que faci quinze anys que té la màxima categoria de protecció. El castell d’Alaró, per exemple, fou declarat Bé d’Interès Cultural l’any 1931. Un altre patrimoni, com les pintures pompeianes del carrer Montenegro, són desconegudes per a la majoria dels ciutadans. "El patrimoni ens dóna una lliçó de paciència", sentencià Joan Pascual.