Núria MartíPalma24/10/08 0:00
TW
0

La felicitat, l’alegria, les bones maneres, la formalitat... moltes són les màscares que, al llarg de la vida, els éssers humans empram per dissimular les nostres autèntiques frustracions o estats d’ànim. Des d’un nin que a l’escola, espai natural de gaudi i felicitat, mostra uns situació familiar complexa. O des d’una dona que, vestida i arreglada per a l’ocasió, no pot obviar la seva càrrega domèstica i parental. Aquest és el món que ha creat Iolanda Adrover (Felanitx, 1977) al centre d’art Addaya d’Alaró. "No és una història, són moltes d’històries, una per cada habitació... com en una casa, on cada estança és un món", exposa l’artista, que ha creat fins a onze instal·lacions, totes molt quotidianes, per mostrar aquesta "relació entre la dona i el món i tot allò que duim dedins". És, en definitiva, "una mirada a la identitat femenina des de les relacions de poder".

Lluny d’encasellar-se en un estil i en un llenguatge, Adrover és una artista de projectes. Aquest, en concret, ha estat concebut a posta per a la galeria Addaya durant els darrers mesos. L’autora reconeix que actualment es troba en un "gran moment creatiu" en el qual, cada vegada més, "necessit la gent per poder materialitzar les meves idees". Així, respecte de la seva obra anterior, reconeix que "he canviat molt la meva manera de fer feina. Si bé abans treballava a partir d’objectes que anava trobant i que m’inspiraven coses, ara primer m’assec a pensar què és el que vull i després ho vaig a cercar".

Pessimista de mena, Adrover ha trobat en l’art la seva via d’expressió. Tot i això, el resultat queda lluny d’una estètica depriment i fosca. És, com afirmà Pilar Ribalta, autora del text que precedeix el catàleg, " una gran narradora de metàfores visuals". Una artista que converteix el drama en una dolça macedònia de colors.