Sense rastre de l'infant, de moment

Segons els historiadors que fan part del projecte, les entresenyes són ben clares, ja que el testament de l’infant mallorquí disposa que trobant-se exiliat designa esser enterrat al convent franciscà de Sòria. "És més, a l’Arxiu de la Corona d’Aragó també trobàrem una carta de l’infant Joan d’Aragó que confirma al rei Pere el darrer parador del seu màxim enemic", assegurà l’estudiós Josep Mas.

Allò cert i segur és que, de moment, només hi ha indicis d’on podria estar ubicada la seva sepultura. Malgrat els esforços i la rapidesa amb què han actuat els arqueòlegs, ahir migdia les hipòtesis de l’expedició se sustentaven en la troballa d’una estructura amb temes romànics i pintura medieval. Aquesta podria ser la clau fonamental per localitzar el que pot esser l’entrada a la cripta. Els arqueòlegs prosseguiran avui les excavacions amb la mirada fitada en aquest mur romànic. "L’estructura ens porta a un nivell inferior del sòl de l’església, de fins a metre i mig, tal com marcava el georàdar. Suposam que ens trobam a l’avantsala de l’entrada a la cripta", indicà la codirectora de les excavacions, Helena Inglada.

Però els mallorquins no han estat sols en aquest periple per Sòria. En aquests sis dies, diferents membres de la Diputació de Castella-Lleó s’han endinsat en el descampat de l’antic convent per saber l’estat del projecte. Demà mateix serà el president de la Junta, Carlos de la Casa, qui s’entrevistarà amb els mallorquins. La majoria dels dirigents sorians animaven ahir el grup perquè tiri endavant el projecte. El més interessat era el capellà de l’església limítrofa als terrenys, Rufo Nafría, que està ben confiat que les excavacions arribaran a bon port. "S’ha d’excavar tot el terreny, no només la part de l’absis.

Tan sols en aquest trosset els arqueòlegs han trobat també unes tombes del segle XVI on era enterrat el gremi de sabaters. Tot això és molt interessant i en tenim documentació fidedigna", afirmava ben xalest. Ara bé, a Sòria la documentació sobre el fill de Jaume III és nul·la, cosa que dificultà encara més les tasques dels historiadors.

Durant el dia d’ahir, entre l’anar i venir de sorians i periodistes a l’esplanda, els arqueòlegs no perderen ni un minut i continuaren la feina. Entre els enderrocs es trobaren algunes peces importants per poder reconstruir una de les capelles centrals del temple. Entre aquestes, la que més sorprengué fou una volta d’arc amb el relleu d’un grifó (cap de drac, cos de lleó i coa de peix).

Els indicis són clars, les parets medievals il·lustrades ho demostren. El problema rau ara en la falta de temps. Demà s’haurà de finalitzar l’excavació i tot apunta que seran molts els interrogants que quedaran enlaire. Caldrà, doncs, una segona expedició per arribar a conclusions més sòlides, però per a això també serà necessària una nova aportació econòmica de la qual ara per ara no es disposa.

Si es vol revelar la incògnita sobre el parador del darrer rei de Mallorques, caldrà que les institucions hi posin de la seva part per fer-ho possible. La porta es manté oberta.

Hi han trobat de tot

Entre les restes localitzades, encara que sense cap tipus d’importància per al projecte, hi ha un ossari. Es tracta d’una segona deposició del segle XIX composta principalment d’ossos de fèmurs, tíbies i cranis. Els historiadors locals apunten que deuen ser alguns dels afusellats durant la guerra del Francès. Aquesta troballa féu endarrerir les tasques dels arqueòlegs, que dedicaren mig dissabte a treure les restes que estaven col·locades a un nivell superior just a la vora on hi ha les lloses dels enterraments dels sabaters. Aquesta és només l’anècdota, si així es pot anomenar, del periple mallorquí, ja que historiadors i arqueòlegs eren conscients que hi podrien trobar qualsevol cosa.. La història del convent de Sant Francesc és tota una odissea: el temple patí dos incendis i durant la guerra del Francès fou dinamitat.