Jaume va finar a la localitat d’Almazan i, segons les cròniques de l’època, les seves restes trobaren sepultura al convent de Sant Francesc de Sòria, per ordre expressa de Joan de Castella. Avui, els treballs arqueològics se centren en aquest convent, situat al bell mig de la ciutat i convertit en un descampat ple de mala herba i brutor. De l’indret originari, sols se’n conserven les parets del recinte.
En concret, l’empresa mallorquina vol trobar la capella de la Concepció, on, segons apunten el professor Gabriel Ensenyat i els historiadors Josep Mas i Miquel Gaià, hi ha les restes. Aquesta capella es troba concretament a la nau central de l’església, davall l’altar, i era propietat d’una família noble amiga de Jaume IV, els Ramírez de Ariano.
L’escomesa arqueològica, però, no és gens senzilla. En iniciar les prospeccions han trobat que el subsòl del recinte està ple de runes, cosa que fa que les tasques siguin més complicades. Així mateix, Helena Inglada no defalleix i assegura que el projecte està ben encarrilat. "De moment, hem identificat dues estructures de pilastra amb uns murs potents, tal com ens detectà el georadar. Ara ens falta localitazar l’entrada de la cripta on pot estar l’infant. Hi ha d’haver unes escales que hi davallin", assenyala.
El grup fa cinc dies que hi fa feina una mitjana de deu hores amb l’esperança de trobar qualque indici més explícit. Per ara, s’han localitat dos nivells de trespol, un del segle XVIII-XIX i un segon a un metre i mig de profunditat i que fa part del convent original. A més, s’hi ha localitzat una tomba, encara sense determinar, però que els tècnics descarten que sigui la de l’infant mallorquí. "A partir d’una fossa de 4x3 metres hem anat concretant l’estructura del recinte i delimitant l’indret on es pot trobar la cripta", afegeix. Avui els treballs continuaran i se centraran en la part més interior del jaciment on se suposa que hi pot haver el buit amb l’escala.
El periple mallorquí per terres castellanes acabarà dimecres, massa poc temps per poder excavar la cripta en cas de localitzar-se. Ara bé, "l’esforç no quedarà aquí i, una vegada localitzada, plantejarem un nou projecte per treure a la llum les restes", diu Inglada.
La localitat castellana de Sòria tampoc no s’ha mostrat immune a l’expedició insular. Qui més qui manco aquests dies ha vist com el recinte era obert i hi havia gent fent-hi feina o bé ha tingut notícies de l’excavació a través de la premsa i la televisió local.
Com a mínim l’escomesa haurà servit perquè Sòria i els seus habitants coneguin que Mallorca té una història pròpia i, fins tot, temps enrere va tenir uns reis diferents als castellans. Encara que de ben segur, no els havien sentit a anomenar mai.
Pertot, menys a ca seva
Només tenia onze anys quan Jaume IV (Perpinyà, 1337- Sòria, 1375) hagué de deixar forçosament la seva terra. El Cerimoniós guanyà Jaume III a la batalla de Llucmajor i, després de donar-li mort, prengué l’infant Jaume pres. Entre barrots el tingué tretze anys fins que, el 1362, aconseguí fugir ajudat per Jaume de Sant Climent. Aquí començava el periple de Jaume IV per tornar al regne de Mallorques, una terra que no aconseguiria tornar a trepitjar mai més com a rei.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Però el trobaran o no el trobaran? La cosa està difícil no?