“És el millor que ens podia passar"

Però ara, una vegada aclarida aquesta titularitat, és quan comença la feina. Així almenys ho creu Mascaró, qui explicà a aquest diari que "el primer que haurem de fer és apuntalar aquelles parts del castell que estan en perill". "Allò fonamental és poder arreglar la fortificació perquè es pugui visitar", aclarí.

De la mateixa manera es postulà el president de la Fundació Castell d’Alaró, Mateu Marcús, qui afegí que "s’hi han de fer dues intervencions urgents: a la paret d’un aljub i a les murades".

Així mateix, la consellera insular assenyalà que feia mesos que havien demanat "hora" a Madrid per parlar sobre la fortificació. "El setembre ens hem de reunir, però si demà començam a aclarir coses amb el ministre, ja tindrem part dels deures fets quan parlem amb els tècnics de l’Estat", explicà Mascaró sobre la reunió que mantindrà dijous amb Molina i la consellera Bàrbara Galmés al Museu de Mallorca.

El Consell serà qui, en principi, s’encarregarà de prendre les mesures necessàries perquè el castell d’Alaró no es deteriori més del que ja hi està. Ara bé, el Ministeri espanyol sufragarà les despeses i haurà de vetlar per la seva preservació. "D’aquesta manera, el castell d’Alaró es podria incloure dins la xarxa de castells que té l’Estat, a l’igual que també es pot fer amb Santueri, a Felanitx", afegí Mascaró.

Per la seva banda, Marcús creu que també s’hauria de sol·licitar al Govern espanyol que cedís a la Fundació la gestió del castell. "Ens agradaria poder-lo gestionar des d’aquí, vora el poble d’Alaró. Ganes no ens en falten, com tampoc idees; allò que caldrà és finançament, que sí que haurà d’aportar Madrid", afegí.

A part de les intervencions d’urgència per motius de seguretat, el president de la Fundació aposta perquè en intervencions posteriors es puguin dur a terme excavacions en aquell indret habitat abans de l’arribada dels musulmans. Així ho corroborà el batle de la localitat, Joan Simonet, qui matisà que fins i tot l’Executiu de Madrid podria entrar a formar part de la Fundació, juntament amb l’Ajuntament d’Alaró, el Consell i la parròquia.

"La d’ahir fou una gran notícia –digué referint-se a la ratificació de Molina–, encara que és una llàstima que no hagués arribat abans. S’ha desbloquejat la situació i s’obren unes noves portes", assenyalà.

Més competències al Consell

En un altre ordre de temes, el Consell de Mallorca també pot plantejar al ministre Molina la possibilitat de la cessió d’algunes competències en matèria cultural que ara com ara depenen de Madrid. El Consell de Menorca ja ho ha demanat i Joana Lluïsa Mascaró té la intenció de "reactiviar" la sol·licitud.

"Hi ha dues qüestions en què tenc especial interès. La primera és assumir la gestió (o titularitat) del Museu de Mallorca i la segona, la cessió com a biblioteca estatal de Can Salas al Consell de Mallorca", explicà Mascaró.

Aquesta segona qüestió va lligada a la necessitat de l’Administració insular de tenir una biblioteca central tal com hi obliga la Llei de biblioteques. "Si assumim Can Sales ja no haurem de canviar la Misericòrdia", aclarí.

L'altra part

La família Ordines manifestà ahir que "de moment no emprendrem cap tipus d’acció" i asseguraren que "si algú en té cap dubte pot anar al registre de la propietat". No obstant això, Miquel Àngel Ordines va explicar que "emprendrem les accions judicials corresponents si es comencen obres sense el nostre permís al castell d’Alaró".

D’altra banda, cal recordar que el proper 3 d’octubre es durà a terme al jutjat número 6 d’Inca el litigi per saber si la petició de la família Ordines per tal que la paralització de manera cautelar de les obres que actualment es duen a terme als edificis de la taverneta i de l’obra nova es faci efectiva. Es tracta d’una demanda que la família Ordines va interposar al Bisbat de Mallorca a final de l’any passat.