El Casal Solleric mostra el drama que pateix el Tibet a través d'una exposició fotogràfica del periodista Àngel López

Quan falten només nou dies perquè comencin els Jocs Olímpics de Pequín, Palma mostra la cara més autoritària del Govern xinès. El Casal Solleric acull fins a final d’agost una exposició sobre l’exili obligat que des de fa cinquanta anys pateixen els tibetans. Sota el títol "Tibet, l’èxode" el fotògraf i periodista Àngel López retracta el drama d’aquesta comunitat. El recull fotogràfic fa part d’un projecte de conscienciació que culminarà amb la publicació d’un llibre.

El vessant polític no és l’única baula que reflecteix López a través de l’objectiu. "Mostr també com és la cultura tibetana, la seva educació, la religió o simplement els fets quotidians", explicà.

Aproximadament 2.500 tibetants fugen cada any del seu país cap a Nepal o l’Índia. El motiu principal és la repressió que la República popular xinesa, encapçalada per Hu Jintao, exerceix sobre la comunitat budista. Les manifestacions de separatisme són les pitjors condemnes. Fa poc dos monjos de Sichuan han estat sentenciats a onze anys de presó per fer onejar la bandera tibetana. Ara bé, les notícies sobre què passa realment al Tibet arriben en comptagotes, "és molt difícil saber ben cert què hi està passant. Quan parlam amb els nostres familiars i amics no podem dir res, el Govern enregistra tota la conversa", explicà ahir el monjo i director de la Casa del Tibet a Barcelona, Thubten Wangchen. "El darrer que sabem és que la setmana passada l’exèrcit xinès entrà a un monestir i s’emportà l’abad i el secretari. Encara no sabem on els han dut", apuntà.

D’ençà de 1997 Àngel López viaja al país i amb aquests anys ha pogut conèixer quines són els punts més calents. "La muntanya de Nangpa (de 5716 metres) és la via d’escapatòria dels tibetants per anar fins a Nepal o a l’Índia", assegura. Precisament aquest pas gelat fa part d’un dels apartats de la mostra, que també es qüestiona la necessitat o no d’un tren "que només serveix per als interessos xinesos", o bé com viuen els tibetants als camps de refugiats.

L’objectiu final de la mostra és que aquesta realitat sigui coneguda arreu del món, tal vegada, les darreres mobilitzacions arran del recorregut de la torxa olímpica hagin tornat a encendre la flama solidaria. Ara bé, per als budistes els desitjos de pau ho solapen tot. "Tant de bo els Jocs Olímpics siguin tot un èxit, però que també es respectin els drets humans i els drets del poble, no només al Tibet, sinó també a la Xina", sentencià Wangchen.•e