“S'ha de cantar perquè aquest país sigui un poc més lliure”

Aquest darrer cedé de la col·lecció arreplega algunes de les cançons més emblemàtiques de l’algaidí, com Jo sóc català, el poema inacabat de Pere Capellà que ha voltat per terres catalanes. Així mateix, dues de les cançons que conté aquest treball i que poden sorprendre el públic són Sa Roca i Cançó de les il·lusions. El cantant comparteix la primera peça amb Conxa Buika i Joan Bibiloni, i amb el menorquí Joan Pons la segona.

"Estic molt content que s’editin aquestes dues cançons, fetes amb gent amb qui he col·laborat i que, malgrat tenir estils ben diferents, crec que en surt una bona combinació", assegurà l’algaidí i mestre de professió. Un altre dels temes de qui Majoral se’n sent alabat és de Sentiment, la primera part de la qual és obra de Guillem Cabrer i la segona, pròpia. "És una cançó reivindicativa i carregada de sentiment", puntualitza.

Fins a l’any 1998 l’obra musical de Biel Majoral es coneixia principalment arran de les seves actuacions en directe davant un públic que, malgrat que hagin passat els anys, continua sent-li ben fidel. Prova d’aquestes actuacions és el romanç El comte i la pastora, enregistrat fa catorze anys en una església i que ara s’edita en aquest disc.

Sobre la seva faceta "artística", Biel Majoral assegura que primer de tot és mestre i que, a més, també és cantador. "Com qualsevol cantador tenc la necessitat vital de contar coses", assegura. Unes històries que poden provenir de temps llunyans, com també versar sobre els fets més recents. Allò important és que "em puguin mantenir deixondit". Una manera ben factible per intentar despertar la societat d’aquest son de passivitat en què, massa vegades, ens veim immersos.

Aquesta faceta de Majoral començà l’any 1973 amb Biel Caragol, de qui Majoral parla amb una gran estima. Tenia vint-i-tres anys i el cuc per la cultura popular i pel seu país ja el portava ben arrelat. Amb el pas del temps, aquest sentiment no ha defallit i en són una bona prova les Cançons Republicanes, que el mes d’abril passat presentà al teatre Principal i que dia 23 començarà a enregistrar amb els incombustibles Antoni Artigues, Antònia Font i Delfí Mulet. "La feina no s’atura en aquest sentit, els dies 23 i 24 entrarem als estudis de Miquel Brunet per enregistar-les. El més probable és que aprofitem qualque tros del darrer concert a Palma; fou un exemple de musicalitat, coratge i força", apuntà.

Majoral ha escoltat i ha après d’aquells cantadors d’antany i els defineix (els d’ahir i els d’avui) com unes persones que van una mica per endavant de la societat. "Hem de cantar perquè aquest país sigui lliure i generar reflexió sobre aquelles coses que ens envolten", apunta. I és que la cançó de combat o la lletra reivindicativa ha estat una constant durant tota la seva carrera. Una premissa que manté i que també han fet seva altres formacions com Al Mayurqa. "La cançó No ens faran callar té molta força, això demostra que és ben viva. Allò que em fa por és aquesta cultureta del riure", apunta, alhora que matisa: "La meva reivindicació és la manera com dic les coses, jo no imit ningú, tenc la meva pròpia musicalitat, em faig meva la cançó".