“Occident està corromput, no s'aguanta”

Músic, literat, pintor i poeta, Pau Riba aterra avui a Palma amb el seu coet espacial. Ho farà a les 21 hores a la Fundació la Caixa, on presentarà l’espectacle Pau i Mil Simonis.

Qui són aquests Mil Simonis?
Mil Simonis és una banda de fusió formada per músics dels grups Mil pesetas i Don Simón y Telefunken, que amb una instrumentació minimalista feim un repàs de la discografia, tant de músiques més novelles com de temes famosos.

Fa més de trenta anys que pujau als escenaris. Quin ha estat el canvi més substancial?
És veritat que fa anys que em dedico a la música, però és ara quan trec el primer disc de la meva carrera. Titulat Virus laics, aquest treball (que sortirà en un mes) l’he fet directament amb les meves mans i tenint-ne un control absolut. Aquesta capacitat ha suposat un gran canvi en el món de la música, ja que abans els discs te’ls feien. Entraves dins un engranatge de la indústria on cinquanta mil persones t’ho miraven tot, t’ho revisaven, t’ho canviaven, ho refeien fins que arribava un moment en què un es convertia en un intèrpretet de tu mateix. Això ara ha canviat: amb les nostres mans podem agafar el pinzell i tacar directament la tela, sense necessitat de ningú.

Què hi trobarà el públic, en aquest "Virus laics"? Tant divergeix dels anteriors?
Bàsicament he tingut l’ocasió de fer-hi una obra d’artista, de desenvolupar un estil, d’expressar realment la meva manera de ser i de fer. Virus laics té sobretot molts tractaments de veu per conformar un Pau Riba, dic emsemble.

Però amb quin estil combregau: folk, rock, electrònic?
Es diu Pau Riba, és indefinible i sobretot inimitable. Hi ha molt de rap i rock i hi ha una mica de "pàtina moderna". No he sabut descriure mai el meu estil, i ara encara menys.

I la reivindicació, n’és o en serà també un ingredient?
Sempre he estat reivindicatiu, però reivindico de tan enfora que no ho sembla. Jo no estic ni a la dreta, ni a l’esquerra ni en el centre. Sóc un militant de la nova era, de la nova civilització que just comença i que no té res a veure amb l’actual. La civilització occidental està a punt de "petar", està corrompuda i ja no s’aguanta. Llavors quedarem nosaltres.

I vosaltres qui sou?
En aquest darrer disc la portada mostra una fotografia en la qual es veu un raconet molt petit de l’espai amb mil galàxies. Tots som cyborgs (semirobots) amb un tercer ull implantat fora de l’atmosfera, i que ens permet veure el que des d’aquí baix no hem pogut veure mai. Estam canviant la humanitat, perquè els qui tenim tres ulls ja no podem veure igual que aquells que només n’ha tinguts dos. Amb aquest tercer ull hi mira tota la humanitat que comença a canviar. Comença un camí nou, però encara s’hauran de morir els rucs, els corruptes i imbècils; i per a això caldran anys, però ja ha començat.

A vós us titllen de hippy. Aquesta nova humanitat és la reminiscència d’aquells hippies dels anys 60 i 70?
Jo segueixo sent hippy. Els hippies posaren sobre la taula una nova manera de mirar l’entorn, una nova escala de valors, una nova ètica i una nova estètica. Després han dit que allò no va servir per a res o que n’ha quedat ben poca cosa. Tot això no és cert, perquè aquella manera d’entendre el món va arrelar i és el germen d’aquesta civilització nova que vindrà quan es morin tots els corruptes.