El Molinar s'esvaeix

Mentre tothom té la mirada fitada en la protecció del Jonquet com a Bé d’Interès Cultural, a l’altra punta de Ciutat, una altra barriada va perdent la seva fisonomia: el Molinar.

Ambdós indrets constituïren els molinars de Palma, un al Llevant i l’altre al Ponent, i foren lloats per l’arxiduc Lluís Salvador al Die Balearen per les seves "antenes girant incansables".

Avui, queda ben poca cosa d’aquells molins fariners i la seva arquitectura característica s’ha esvaït amb pocs anys arran de la manca d’una planificació urbanística racional.

Segons l’historiador Gaspar Valero, al Molinar hi havia 28 molins de vent fariners, la majoria dels quals avui han desaparegut. En concret, només dos encara es mantenen dempeus, un dels quals es troba a primera línia de mar i convertit en restaurant. Així doncs, aquelles torres alçades al segle XVII resten avui dins la memòria col·lectiva d’un poble que, a poc a poc, va perdent la seva fisonomia.

Però el Molinar no sols era característic pels seus molins sinó també per les seves casetes amb una arquitectura senzilla però carregada de tipisme i caràcter popular. Amb pocs anys, aquestes característiques llars enclavades a primera línia de mar i amb clars elements modernistes han anat despareixent.

Només es conserven dues "joies" modernistes. La primera està aterracada amb un rosa pàl·lid que dibuixa els detalls organicistes de la façana, mentre que la segona, amb una decoració més austera, rep el nom de Ca sa Patrona i en destaquen les baranes i finestres, a més d’alguns elements de l’interior. Al costat d’aquestes construccions conviuen altres habitatges més senzills però també característics de l’arquitectura popular de l’Illa o fins i tot una "torreta d’estiu mallorquina", l’única que queda dempeus a prímera línia.

Ara, tota aquesta arquitectura tradicional està en perill d’extinció. Passejant pel carrer Vicari Joaquim Fuster es compten fins a més de deu construccions en marxa, totes d’obra nova. Moltes de les casetes han de menester mà de metge per preservar-les, però l’opció que adopta la majoria és esbucar-ho tot i aixecar-ho de nou sense cap criteri unificador. Amb això el passat joiós d’altre temps s’esvaeix, igual que també s’esborra una part important de la nostra història.