El photoshop del segle XIX

Aquesta és sols una petita anècdota de les que recullen Rosa de Aguilar i Josep Sabater, dos voluntaris de la Societat Arqueològica Lul·liana que d’ençà del 2006 treballen encoratjats per a la recuperació fotogràfica de l’arxiu de Jules Felip Virenque.

Palma només tenia sis laboratoris fotogràfics quan Virenque aterrà a la ciutat l’any 1852 provinent de Montpeller. El conegut fotògraf instal·là el seu laboratori al carrer d’en Muntaner número 12, on es dedicà principalment al retrat. Així mateix, Virenque també fou conegut a l’Illa pels seus treballs per a l’Arxiduc Lluís Salvador d’Àustria o la realització juntament amb Bartomeu Ferrà del llibre Àlbum Artístico de Mallorca.

Avui, part del llegat fotogràfic de Virenque es troba en el fons del Museu de Mallorca i a la Societat Arqueològica Lul·liana. És en aquest darrer indret on treballen des de fa dos anys Rosa de Aguilar i Josep Sabater amb la intenció de recuperar les empremtes del conegut fotògraf de la Catalunya Nord.

Més de 2.500 plaques de vidres, el que avui consideraríem com a negatius, són el que s’han trobat aquests dos voluntaris de la SAL. Així mateix, el procés de recuperació d’aquestes plaques es va iniciar temps abans de la mà de la professora de la UIB Maria José Mulet, però "malauradament va quedar paralitzat", expliquen. Després de fer diversos cursos sobre tècniques de conservació fotogràfica, imatge i recerca Sabater i De Aguilar en prengueren el relleu.

La feina no ha estat senzilla, ja que han hagut de netejar, una per una, totes les plaques de vidre. "El seu estat de conservació no és molt bo. La humitat ha passat factura i moltes de les fotografies tenen els costats fets malbé", asseguren els dos tècnics.

L’esperit ha estat l’element bàsic per a aquesta tasca, ja que la part del vidre no emulsionada només es pot netejar amb aquest líquid. La feina fonamental però ha estat classificar les fotografies, "bàsicament retrats de mallorquins anònims d’aquell temps, com també retrats del clero i detalls de l’art religiós", explica Sabater.

L’anecdotari també ha estat en les tècniques que emprava Virenque perquè els seus models, en aquest cas bàsicament dones, es trobassin "més atractius". Les cinturetes de vespa, tan anhelades per alguns, més d’una vegada resultaven falses. "Amb un simple llapis el fotògraf contornejava amb negre la part emulsionada de la imatge per crear així una cintura més prima. Era tot artesanal", asseguren. Altres tècniques per "enganar la vista" era la pintura vermella que, aplicada sobre el vidre emusionat, donava una major definició "sobretot a la cara i als peus dels infants", afegeix De Aguilar.

Identificació
Així mateix, la tasca per a aquests dos investigadors encara no ha acabat. Després de netejar i de classificar les imatges, ara també han començat a digitalitzar-les i, en determinats casos, corregir les parts que s’han fet malbé. La feina doncs està en marxa, malgrat que ja es troba en la seva recta final.

La incògnita vindrà després per intentar esbrinar qui s’amaga darrere aquells rostres anònims, fruit d’una societat mallorquina, en bastants casos emergent, que gràcies a aquests dos estudiosos ara quedaran per a la posteritat.