La caseta on fa dos-cents anys va viure Aragó, a dalt de la mola de l'Esclop, està avui reduïda a runes.

La caseta on fa dos-cents anys va viure Aragó, a dalt de la mola de l'Esclop, està avui reduïda a runes.

Francesca MaríPalma07/05/08 0:00
TW
0

El 27 d'abril de 1808 el matemàtic, físic i astrònom rossellonès Francesc Aragó hagué de fugir a corre-cuita de Mallorca per poder salvar la pell. Havia començat la guerra del Francès i un escamot ciutadà perseguia el científic perquè, segons ells, efectuava estranyes operacions amb foc i estris a dalt de la muntanya de l'Esclop, a la serra de Tramuntana. Enguany, just quan es commemora el bicentenari del conflicte armat entre les tropes de Ferran VII i les tropes napolèoniques, Mallorca recorda també la tasca d'aquell home que hagué de deixar els seus estudis sobre mètrica i escapar de l'Illa. Els artífexs per a la recuperació de la memòria històrica i intel·lectual d'aquest científic que amidà el meridià de París, han estat el Grup Excursionista de Mallorca (GEM) que, juntament amb Arca, han preparat un seguit d'actes en la seva memòria.

Amb aquesta finalitat han organitzat per divendres que ve una conferència de l'historiador Gaspar Valero sobre l'estada de Francesc Aragó a Mallorca. Serà a les 20.30 hores a la seu d'Arca. Aquesta activitat és completarà diumenge dia 11, amb una excursió a la mola de l'Esclop, el mateix indret on va romandre durant mesos capficat en les seves curolles científiques. «El GEM, com a entitat, no sols es dedica al foment de l'excursionisme com a esport, sinó també a la difusió de l'entorn social i cultural de l'Illa. És per això que decidírem en col·laboració amb Arca realitzar aquestes activitats, ja que cal posar en valor el territori», explicà ahir Joan Carles Palos, president de l'organització.

I és que són molts els excursionistes que quan arriben al cim de la mola de l'Esclop, de 926 metres d'altitud i molt a prop del puig de Galatzó, es demanen per a què devia servir aquella caseta feta de pedra seca. Aquell refugi, avui en estat de runes, serví d'hostatge a Aragó entre el 6 i el 27 de maig de 1808. Aquell dia, un oficial de Napoleó, Berthémie, portà les ordres de traslladar l'Armada franco-espanyola de Maó a Toló. L'anunci indignà l'opinió pública, que s'aixecà contra l'oficial i els francesos de l'Illa. Aragó no quedà impune a la revolta i fou considerat «un espia perillós».

En les seves memòries, Francesc Aragó explica com aconseguí desfer-se de la persecussió gràcies al seu «perfecte mallorquí». I és que la llengua de la Catalunya Nord salvà la vida de l'il·lustre científic que estudià el mesurament del meridià de París. Ara, dues entitats volen recordar no sols el conflicte bèl·lic sinó la tasca d'aquell il·lustre científic.