«Fins a quin punt ens podem rebaixar per aconseguir tot allò que volem?»

"Com el vostre protagonista, Lleonard Cabestrany, arriba a aterrar a un país estranger i sense papers? És una manera de dir que això pot passar a qualsevol?
"Lleonard té una vida plàcida treballant en un banc. Un dia sense esperar-s'ho el banc regional és absorbit per un banc alemany que implanta una disciplina de treball molt pròpia del temps en què vivim. El protagonista, en comptes d'adaptar-s'hi, s'hi enfronta i la resposta és el moobing: o t'adaptes o fora. Arran d'això la seva vida se situa en un vèrtex que ha de decidir tirar endavant o el suïcidi. Opta pel primer camí, destrueix la seva identitat i se situa al centre d'Europa, a una ciutat imaginària anomenada Bassel-Graf. Lleonard es converteix en un sense papers, obligat a fer feina dins l'àmbit de la immigració.

"És aquí quan entra en joc l'element futurista?
"Sí, és una realitat futura a vint o trenta anys vista. Ara bé, una realitat futura feta des d'unamanera purament empírica. El lector s'hi sent identificat, ja que el personatge que descric podria ser un ciutadà qualsevol d'Europa.

"Viure sense papers dins un Estat governat per l'exterma dreta no ha de ser gens senzill...
"Lleonard cau dins una xarxa en una ciutat en què guanya per una victòria abrumadora un partit ultradretà. Aquest partit ha estat capaç de captar el sentiment de por d'unes classes atemorides que demanen solucions. Una d'aquestes solucions que adopta el nou Govern és que els ciutadans donin tot el potencial genètic perquè l'Estat el controli. L'instint de rebel·lia dels individus queda anul·lat en benefici d'un rendiment a la manipulació.

"Parlau de la política de la por, una manera de fer que segons alguns ja s'ha començat aplicar als EUA. Aquesta pot ser la clau de la deshumanització?
"Cada un dels ciutadans vivim un sentiment de terror. Que ens vulguin fer creure que vivim en un paradís és una cosa, però la realitat és que és un sitema en què l'individu viu terroritzat, inquiet. Aquesta és una novel·la de la condició humana, fins a quin punt ens podem rebaixar per aconseguir el que volem? Lleonard tenia un estatus social, cau en el desastre i Valèria (la seva nova companya) li restitueix. És la recuperació d'una vida plàcida. A canvi de què? Això és amb el que juga.

"Això és fruit de l'actual societat?
"La societat en què vivim ja ha aposat la llavor perquè això passi. Així mateix, no tot són ombres, també hi ha espais de claror.

"Tanmateix, tot això de control genètic que parlau a la novel·la, creis que succeirà en un futur no gaire llunyà?
"Josep Roth demanava què hagués passat si els nazis haguessin guanyat. Jo ho faig diferent, no dic que hagin de guanyar els moviments d'extrema dreta, però jugam amb aquesta possibilitat si és que les coses continuen així. No tenc un paper redemptorista, ara bé, el control de l'indivudu ha començat, ja que aquest deposita tota la seva condició en l'Estat perquè ho controli. Avui per avui el feixisme convencional és inviable però sí que ho pot fer per la banda de la seguretat de l'individu, que és el nostre punt més feble.

"La immigració, un tema tan actual, també hi és ben present. Som tant racistes?
"Parlam d'una immigració mal controlada, mal estructurada i per tant d'un desenvolupament caòtic. La reacció de la societat és el pànic. Com a reacció d'això, a la novel·la es planteja quins són els avenços científics que es poden prendre: la desviació desnaturalitzada de la ciència que és poden utilitzar per crear humans robotitzats. Els protagonistes de l'obra obeeixen unes lleis que són la condició humana. Aquestes normes són les que avalen la meva novel·la.

"Quina és la causa de tot aquest sentiment de rebuig i de por?
"Els ciutadans són conseqüència de l'esperit que s'imprimeix des del poder. L'Estat és el reflex de la societat, si l'extrema dretra guanya és perquè una sèrie de ciutadans ho demanen. Aquests polítics no surten de manera espontània, som nosaltres els qui els duim al poder. Avui per avui el futur començà amb l'esfondrament de les Torres Bessones.