Un orde religiós, les Augustines Ermitanes, orginàries del
convent, i les Germanes de l'Empar són ara les posaderes d'un
patrimoni protegit, el monestir de la Concepció. El Consell de
Mallorca ha declarat Bé d'Interès Cultural (BIC) amb categoria de
monument l'església i el monestir ubicat al centre antic de Ciutat
i que durant dos anys ha patit reformes.
L'immoble constitueix un exemple de temple i espai conventual
dels segles XVI-XVIII a Mallorca, amb importants traces barroques,
a la vegada que, al seu interior, es conserva un important conjunt
de béns mobles de diferents èpoques d'especial significació dins el
patrimoni religiós mallorquí. Els inicis del convent es remunten al
segle XIV, quan les monges seguidores de la regla de Sant Pere
estaven ubicades al puig de Pollença. Després del Concili de Trent
les religioses foren obligades a traslladar-se a Palma i
s'establiren de clausura. El 1576 constituïren el convent dedicat a
la Mare de Déu de la Concepció, on romanen encara avui.
El convent, ara protegit, és el resultat de l'agrupació d'una
sèrie de cases, patis i horts. La part més antiga està formada per
dues cases medievals: can Zaforteza, i la casa donada per Aleix
Zaforteza en el XVI.
Però les monges provinents de Pollença no foren les úniques
llogateres del convent. Amb la desamortització, el convent de Santa
Margalida va ser expropiat i el 1837 la majoria de religioses també
passaren a la Concepció. D'aquest fet encara avui es conserva la
talla del Sant Crist del Noguer, que ara es troba en restauració.
L'església s'acabà de constuir el 1648, té la façana principal al
carrer de la Concepció de pedra vista i amb una portada barroca.
Pel que fa al convent, no és uniforme a causa del progressiu
anexionament de les diverses cases. Avui, l'estructura del convent
s'articula al voltant de dos patis. El primer és el claustre amb
nou arcs rebaixats sostinguts per columnes salomòniques i llises
que es van alternant. L'enteixinant de part del claustre ha estat
restaurat en els darrers anys. El segon, és la clastreta, coneguda
amb el nom del pati del Ginjoler, d'on s'accedeix a l'hort.
Dels béns mobles, en destaquen els exposats a la Sala Capitular.
D'una banda, quatre urnes funeràries de les priores del convent de
Santa Margalida, fetes de pedra policromada, i diverses pintures i
retaules del segle XV, a més d'una talla del Sant Crist de la
Concepció, dels segles XIV-XV, que prové de l'antic monestir de
Pollença.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.