Completament abandonada. Aquest és l'estat en què es troba avui per avui l'ermita del Roser de Manacor, altrament coneguda com el Puig de Santa Llucia. Enrere queden els anys en què la gent de la vila pujava al puig a menjar-se les darreres panades el Diumenge de l'Àngel. Fa temps que no s'hi celebra cap eucaristia i les parelles que tenen intenció de casar-se a l'emblemàtic indret, desisteixen en veure l'estat ruïnós de l'església.
Teules trencades a les escales del santuari, brutor, rates, les cases adjacents del tot esbucades i fins i tot, qualque forat per on es pot accedir a l'interior de l'església sense haver de menester cap clau. Aquest és l'estat en què es troba avui la coneguda ermita, propietat de l'ordre dels Predicadors de Sant Domingo, altrament coneguts com pares Dominics.
L'actual església del Roser fou construïda l'any 1961 a proposta d'un frare dominic de la vila, el pare Llorenç Caldentey, propietari de la finca de l'ermita. El pare Llorenç vengué el santuari a la congregació dels Dominics a través d'un contracte de compra-venda en el qual s'estipulava una clàusula de reversió a favor dels hereus del pare Llorenç en cas que l'ermita no es dedicàs al culte. Aquesta clàusula, però, no va ser admesa en el registre de la propietat.
La preservació o la propietat de l'ermita manacorina ha estat i encara és motiu de controvèrsia i debat entre els propis Dominics, la Diòcesi i els familiars del pare Llorenç, que podrien reclamar que l'ermita tornàs a ser propietat de la família si aquesta passàs a tenir altres «usos» que no fossin eclesiàstics.
L'estiu del 2001, els pares Dominics abandonaren el convent de Manacor i amb ell també, l'ermita del Roser. Ara és la congregació de Son Sardina la propitària del santuari. El pare dominic Braulio González admeté fa tres anys que «amb les clàusules que hi ha al testament no es pot fer el mínim negoci per al seu manteniment, és a dir, que si allà s'hi ven un trist cafè, automàticament ens llevarien de les mans la propietat de l'ermita, que retornaria als seus hereus».
Per la seva banda, el vicari episcopal d'assumptes econòmics, Joan Servera, admeté a aquest diari que «fa tres o quatre anys s'intentà plantejar una solució entre dominics i les esglésies de Manacor, però encara no hi ha hagut cap resposta».
Avui per avui l'església de Sant Pau de Manacor és la responsable eclesiàsticament parlant de l'ermita. Si qualque veí vol celebrar-li una missa ho ha de demanar al seu rector, Pep Adrover. «Tothom quan veu l'estat en què es troba l'ermita, es desdiu de fer-hi qualsevol celebració» i afegí que per trobar qualque solució a l'actual estat de deixadesa «és imprescindible que primer de tot siguin els ciutadans de Manacor que s'estimin l'ermita».
Barrada des de fa temps, les claus de la porta de l'església romanen ara sota custòdia de les germanes franciscanes i són elles les que les deixaran als veïns que li ho demanin, sempre que tingui, és clar, el permís des de Son Sardina.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.