La màgia del gran circ enamora la Ventafocs

El Principal de Palma estrena el 3 de novembre una proposta diferent de «La Cenerentola» de Rossini

Un moment de l'assaig de «La Cenerentola». | J. Morey.

TW
0

Això era i no era una al·lota de condició humil maltractada per la seva madrastra i les seves germanastres. Un bon dia se li apareix una fada i la converteix en una bellesa. Acudeix al ball, coneix el príncep i s'enamoren. A les 12 de la nit es romp l'encís, surt a tota pressa i perd la sabateta de cristall. El príncep anirà casa per casa fins que no en trobi la propietària. Tothom coneix la història de la Ventafocs de Perrault, una història plena de màgia.

Imaginau la mateixa història però a un lloc diferent, oblidau el palau i la carabassa. L'escena transcorre en un circ de principi de segle. Ventafocs és Angelina una pallasseta, la madrasta és un padrastre , Don Magnifico, director del petit i familiar circ i les germanastres són unes vanitoses funambulistes. El somni d'Angelina és treballar al gran circ on hi ha el príncep de la màgia, Ramiro. La fada és el seu mestre Dandini. A tot això afegiu una meravellosa composició musical i el resultat és l'òpera de Rossini La Cenerentola tal i com l'ha concebuda i adaptada el Teatre Principal, una òpera que s'estrena el proper dia 3 de novembre.

El dissenyador d'escenografia i escenari, Rafel Lladó explicà tot el procés de creació. «Tothom coneix el compte de la Ventafocs. Rossini es va permetre certes llicències. Va canviar la madrastra i la fada per homes per una qüestió vocal perquè del contrari tot serien veus femenines i estaria desequilibrat. El cor també és masculí. Quan Rossini va compondre l'òpera era un moment en què hi havia una moralitat molt estricte i no estava bé que les dones mostrassin el turmell; per això va substituir la sabata de cristall per una polsera. El mestre també és en el lloc de la fada i és un personatge més racionalista».