Lina Mira, ves on el cor et dugui

"Tants d'anys amb Diabéticas Aceleradas, tan d'èxit, prendre la decisió li degué costar una mica. 
"Em va costar moltíssim. Diabéticas Aceleradas era una part del somni que jo tenia, l'altra s'està realitzant ara. Vaig ser amb ells 12 anys, vàrem néixer junts com a actors i com a persones, ha estat un màster d'aprenentatge a nivell personal molt gran. Pot semblar estrany que jo ho digui ara però crec que és el millor moment per a Diabéticas.

"Doncs, era el moment d'embarcar-se? 
"Sí. Perquè quan el cor t'empeny i et demana un canvi has de fer-li cas. La vida és molt llarga però jo crec que era el moment. Tenia necessitat d'interpretar diferents personatges, amb molta de profunditat, connectar amb altra gent. Ara bé, aquí és casa meva. Jo vull viure a Mallorca. Aquí tenc els meus amics la meva familía, però allà on hagi d'anar per feina allà seré.

"I arriba a Madrid i conquereix Juan Potau. 
"M'havien ofert fer un capítol a una sèrie de TVE que encara no s'ha estrenada titulada Jacinto Durante. El meu era un personatge molt interessant. Una «marujona» amb molta mala llet. Quan m'oferiren el paper em va atreure molt perquè es rodava en format de cinema, que és una altra manera de fer feina. Jo amb Diabéticas havia fet molta de televisió, i aquest em va semblar un repte perquè abans havia fet feina amb un col·lectiu. Ha estat una experiència molt positiva. Som la dona de Raúl Sender i és un paper similar al de Francisqueta Maria. Arran d'això quan vaig acabar de rodar l'episodi vaig decidir quedar a Madrid per fer contactes.

"I li va anar força bé. 
"La veritat és que sí. Em vaig assabentar que Juan Potau li mancava un personatge per a la seva pel·lícula Sanbernando i vaig fer tot el possible per tenir una entrevista amb ell. Em comentaren que no hi havia d'anar maquillada i jo això sí que em neg perquè som molt presumida. Em va fer una prova i em va acceptar.

"I això que diuen que el cinema és un vedat? 
"És veritat. És molt difícil accedir-hi. Per això un es pot sentir molt content. T'assegur que no és tan difícil ser actor com que puguis demostrar-ho. L'equip fou fantàstic i la feina la férem com una autèntica pinya.

"Quan es rodà? 
"El rodatge eren set setmanes, cada un dels actors tenia assignat un dies manco el protagonsita, Alberto San Juan que hi anava sempre. Jo vaig gravar el mes d'agost i setembre. Ara la pel·lícula està en fase de muntatge i s'estrenarà l'any pròxim.

"Parlau-nos del director. 
"És una persona molt humana, molt creativa que et deixa aportar moltes coses i això per un actor és molt gratificant quan el director et compra les teves idees perquè al final la pel·lícula la sents com a més teva.

"Quantes estaran amb les dents llargues amb vos costat a costat amb Alberto San Juan. 
"És un actor fabulós i va sorgir molta química entre nosaltres. Tot era molt natural. Hi ha escenes que crec que hauran sortit molt hermoses. Vàrem gaudir molt i això la gent ho capta. És molt llest com a actor, molt treballador i també és a més a més molt guapo.

"Lina Mira és Dori al film. 
"El meu personatge és com una moixeta malferida. Es fa molt de menys, té l'autoestima per terra se sent rebutjada pels altres, les seves qualitats no entren dins els cànnons de bellesa. Llavors coneix Miguel, Alberto San Juan, i des del moment en què entra a la seva vida es converteix en una bombeta sensual i sexual.

"I quina història compta «Sanbernando»? 
"És una comèdia negra. És la segona pel·lícula del director. A la seva primera ja es veu tot un univers de situacions delirants comptades des d'un punt de vista natural. Relata la història d'un jove que vol ajudar tothom i com que les Ong estan saturades decideix estar amb tres al·lotes que tenen problemes fins que arriba una al·lota preciosa i llavors sorgeix el gran dilema.

"Teatre o cinema? 
"Ara cinema. Aquesta va ser una de les raons perquè vaig deixar Diabeticas. És molt dificil compaginar-ho tot. Som maneres diferents de fer feina. El teatre és molt viu però estar davant una càmara saber que aquesta ha de captar els teus sentiments, això és increïble.

"Quan una porta s'obri... 
"Crec que es poden obrir altres portes. Però som molt prudent al respecte. No esperaré asseguda. M'interessa fer feina amb els catalans, o amb qualsevol coproducció, em mouré, cercaré perquè això em fa sentir viva.