Marie Claude Pietragalla: «S'ha de llevar la pols al ballet clàssic»

La directora del Ballet Nacional de Marsella du a l'Auditòrium «Romeo i Julieta»

Marie Claude Pietragalla va assumir la direcció del Ballet Nacional de Marsella a l'any 1998. | TERESA AYUGA.

Assumpta BassaPalma17/10/99 0:00

«El rol de Julieta requereix una passió molt forta. És un personatge que té diverses etapes, molts de colors. Hi ha una evolució d'aquesta al llarg de l'obra. Romeo en canvi és sempre constant. S'hi tracten dos temes: Les coses de l'amor i la força del mal. L'amor i l'odi és un tema universal, per això Romeo i Julieta roman al llarg dels anys». Així ho explicava Marie Claude Pietragalla, la directora i primera ballarina del Ballet Nacional de Marsella, que avui porta a l'Auditòrium de Palma Romeo y Julieta, un espectacle basat en l'obra de William Shakespeare. La coreografia és de Rudi van Dantzing i la música de Sergue Prokofiev. El paper de Romeo és a carrec de Y. Trividic. «És un ballarí amb molta energia, molta força per això vaig elegir Trividic per al rol de Romeo. Per a ell, a més, ha estat una mica dificl perquè és la primera vegada que fa un personatge de solista. A Romeo i Julieta els personatges han de tenir una personalitat molt forta», comentava Pietragalla, una jove directora que va assumir el càrrec de la companyia deixat per Roland Petit al 1998.

«La meva intenció al front de la companyia és diversificar-la, obrir portes a tots els tipus de dansa, és molt important la formació clàssica, però també la coreografia contemporània. No m'agrada observar un ballet com si fos una peça de museu, consider que ha de ser una cosa més viva. S'ha de llevar la pols al ballet clàssic. Vull aportar una modernitat al clacissisme. Elegeix els ballarins sempre per la seva personalitat, pel que transmeten i també per la seva tècnica de la dansa», explicava Pietragalla.

La directora del Ballet Nacional de Marsella té una particular teoria dels colors. «El vermell significa la passió, però també la sang, la mort. El negre, en canvi, és la manera de veure l'interior de les persones, persones sense artificis, naturals. A més, és el símbol de la puresa com el blanc. Julieta comença amb colors clars i arriba fins al negre, mort i puresa. La purificació en la mort per salvar aquest amor absolut». Els decorats i el vestuari de l'obra són de Teor van Schayk.

Pietragalla considera en aquest moment que és molt important ser a l'escenari amb els ballarins. «No em veig darrere un despatx sense veure els ballarins i sense ser amb ells i compartint l'espectacle. Jo els he de transmetre tot el que he après. Així em va ocórrer quan era a l'Òpera de Paris, vaig tenir mestres molt importants com Nureyev que varen ser al meu costat. Per això a mi m'agrada ajudar la gent que comença».