«És molt dolorós per a un escriptor veure que la seva eina de treball s'està esfondrant»

Quim Monzó assistí ahir vespre al teatre Sans a la representació de «La Selva Monzònica»

Monzó va assistir ahir a la representació d'Estudi Zero al teatre Sans. | T. A.

TW
0

«Sempre que escric ho faig perquè el text sigui llegit. No m'imagino que el que faig pugui ser representat a l'escenari o a la pantalla. Les meves obres no són escrites per a teatre o cinema i d'altra banda alguns contes serien difícils de representar. Quan escrius no penses en les cares dels personatges perquè per a mi no en tenen. Són ninots sense cap personalitat humana i quan les meves obres es representen al cinema o al teatre sorprèn veure que tenen cara. Reconeixes coses, paraules, situacions i veus que no havies imaginat». Així parlava l'escriptor català Quim Monzó, que es desplaçà a Mallorca per assistir a la representació que anit es va dur a terme al Teatre Sanz de La Selva Monzònica basada en texts del seu llibre El perquè de tot plegat a càrrec d'Estudi Zero.

L'escriptor es va mostrar molt preocupat per la llengua: «És molt dolorós per un escriptor veure que l'eina de feina s'està esfondrant. L'escriptor necessita estar en contacte amb la seva llengua i la que sent cada dia al carrer és més degradada», comentava Monzó, que sí que veu un bon planter d'escriptors. però el que no té tan clar és que hi hagi «gent fent país».

L'escriptor és un home públic, articulista i col·laborador a la ràdio. «Hi ha un sector del país que li sembla molt malament que un escriptor s'embruti les mans fent premsa. Per alguns això és una taca a l'honor. Per a mi no. Ho he anat simultanejant i m'ho pas molt bé». Afegí que «per la ment simplista dels imbècils, un llibre que ven és banal i un que no ven és selecte. A mi m'agrada vendre i sens dubte és millor tenir el beneplàcit del públic».

Quim Monzó va manifestar que entre els autors mallorquins li agradava molt Miquel Àngel Riera. Entre els que l'han influït va destacar Kafka, Borges, Julio Cortázar i Cabrera Infante. «Cadascú té el seu cànon, gent que adora».