Bill Plymton o «L'enfant terrible» del cinema d'animació tradicional

Assumpta BassaPalma26/06/99 0:00

Als tres anys es va enamorar de l'ànec Lluc, amb tanta intensitat que va començar a dibuixar i a casa seva no hi havia paper a bastament. De les hamburgueses que li comprava la seva mare emprava el paper i amb la salsa de tomàtiga simulava la sang. Avui és un històric de l'animació tradicional i un productor independent. És considera «l'enfant terrible» de l'animació tradicional. El nord-americà Bill Plymton, és a Palma convidat pel festival internacional de creació audiovisual Ani.mar que aquest dies es du a terme.

Els temes predilectes dels seus curts són el sexe, i la violència. «Visc en un poble on plou molt i la gent es deprimeix tant que tots són suïcides, violents o dibuixants, per sort jo estic en aquesta darrera categoria», explicà Plymton. Té un estil molt especial per crear. Va començar la seva carrera com il·lustrador i caricaturista i prest els seus dissenys cobrien les portades de les revistes més populars dels Estats Units.

Byll Plymton apropà ahir al públic el seu món en una conferència que es féu a la Fundació la Caixa en què mostrà alguns dels seus treballs amb un humor molt propi. «No s'ha de riure de la violència però és bo que la gent tengui un bon sentit de l'humor perquè viu molts més anys», comentà Plymton. L'animador explica que «la part visual és el millor dels meus curts, els diàlegs són mínims, de fet estic preparant un llargmetratge que serà experimental en el qual no hi haurà gens de diàleg».

Bill Plymton li agrada el treball que li surti econòmic «de fet els mes productes són elaborats amb mitjans molt barats. No hi ha necessitat de fer milers de dibuixos per a un curt. Hi ha molts de trucs». Pel que fa a la Disney, Plymton va dir que no volia criticar el seu treball, perquè havia estat pionera en animació però comentà que «la Disney és com una gran orquestra i jo som un conjunt de punk. I a mi m'agrada la sensació que la imatge està poc treballada i hi ha un mercat per a això. A Estats Units es creu que l'animació és cosa de nins. Hi ha moltes idees per a adults que no s'han treballat en animació».