«Samson et Dalila», proposta de fi de mil·lenni

«Cada civilització té una sensibilitat pròpia i interpreta mites que són eterns, segons el llenguatge que li sigui familiar, però és evident que el llenguatge divulgatiu no és l'òpera. A mi allò que m'interessa és fer creïble i coherent amb la nostra civilització la temàtica que Samson tracta en la seva obra». Així pensa Stefano Poda, director d'escena de l'òpera Samson et Dalila, que s'estrenarà el proper dia 26 de maig al Teatre Principal.

Una proposta gens convencional per a la fi del mil·lenni, atrevida, agressiva i molt avantguardista, que de ben segur cridarà l'atenció. «No pretenc escandalitzar, sinó simplement renovar i reciclar el públic, que la gent reflexioni. Tot això és el resultat de tot un equip, de l'esforç d'unes persones i del Teatre Principal. No menysprei la tradició, però opín que en aquestes coses més convencionals serveix per reiterar tòpics inútils que no duen a pensar en el que era el centre d'atenció d'interès de l'autor. No vull sentir-me dipositari de cap veritat. Només vull sol·licitar al públic que cerqui ell mateix una explicació al mite de Dalila o de Samson», explicà Poda.

Una escenografia imponent tecnològicament, un vestuari abstracte, negre, atemporal, amb una línia depuradíssima que ve de molts anys de recerca. I, sens dubte, unes veus prodigioses: Dolora Zäjick, una de les màximes dives del Metropolitan de Nova York que debuta en el rol de Dalila. El tenor serà Carles Moreno i la direcció, de Renato Palumbo.