És un temps per al record d'aquells que ja no hi són. La festa
de Tots Sants, el dia 1 de novembre, ja és present pertot arreu i
cobra la forma d'espelmes o rep l'aroma de les flors. Una manera de
retre culte i homenatge als familiars i amics desapareguts. Però
una de les zones on més es nota la presència de la festivitat és a
la Rambla. Els comerciants, aquests dies tenen molta de feina, la
demanda floral creix ja que tothom segueix la tradició i compra
flors per dur al cementeri, una època en què llueix la seva millor
cara. Es pot veure el passeig de la Rambla ben florit ja sigui en
forma de rams, centres, corones o creus.
Ahir ja es podia observar molta de gent que comprava les flors o
bé encarregava rams per a diumenge. Una gran oferta, per a totes
les preferències. «A plaça tot es ven», deia Carmen, una de les
floristes de la Rambla. «Si bé la flor de tots Sants és l'estrany,
avui en dia és la manco sol·licitada. La gent no vol flors de morts
sinó de vius, i hi ha molt per triar: clavells, roses, gladiols,
gerveres, dàlies», deia Margalida.
La Rambla lluïa un aspecte molt florit. Uns rams molt ben
presentats, de tots els colors, des del blanc fins al vermell,
groc, liles i fins i tot colors més poc habituals com el cel. Es
preparen amb molt de verd i ornats amb llaços. «Les corones són
massa tristes i són poc elegides per Tots Sants, encara que hi ha
flors per a tothom i per a tots els gusts», deia una de les
foristes.
Els més tradicionals, elegeixen els clavells i les roses. Ara
bé, també es pot optar per figures fetes de flors, cors o creus. El
costum de portar flors al cementeri no és molt antic sinó que seria
des de fa un segle quan es va establir aquesta tradició. De totes
maneres és una època en què els comerciants fan «l'agost» i els
preus de les flors pugen d'una manera desorbitada.
D'altra banda, una de les altres tradicions que es mantenen
vives és la d'encendre una espelma o un ciri per les ànimes dels
difunts. En el mercat hi ha una àmplia oferta si d'espelmes parlam.
En veritat hi ha molta més cera que la que crema. Per aquest dia es
poden encendre espelmes fins i tot de disseny. Una de les més
originals són aquelles que no s'apaguen amb el vent ni tampoc fan
fum. Maria, de la cereria Aaron de Palma, ens va comentar que
«aquest tipus d'espelmes es fan amb una cera més resistent, les
metxes són més grosses, s'hi posa fusta o ferro, i ja pot bufar
fort el vent perquè no s'apaguen, també els posen un tipus
d'insecticida».
Les espelmes típiques de Tots Sants són les que vénen en
terrines de fang, o les llumetes que suren en oli. Les preferides
són les espelmes votives: les més clàssiques. També es pot optar
per espelmes amb formes. Així n'hi ha de figures, com àngels, o de
perfumades amb aroma de cafè amb llet, de coco, llimona. N'hi ha
que tenen forma de làmpada i el color dels sants és el blanc o
lila. «El sentit de les espelmes és perquè els morts estiguin
tranquils, que descansin en pau i s'encenen per mostrar que són
presents entre els vius», deia Maria.
Una creença universal
La creença que les ànimes dels difunts surten de les seves
tombes i tornen a casa seva a viure unes hores al costat dels seus
familiars és universal, ja la tenien els egipcis i d'ells va passar
als vells pobles mediterranis i es va estendre als pobles del Nord.
Per tal de fer-los llum en el camí tant quan tornaven a casa com
quan s'anaven a l'eternitat, durant tota la nit es posaven llums a
la part exterior de les cases. Els llums que s'encenen damunt les
tombes el dia 1 de novembre a més del sacrifici ofert a les
animetes del passat podia anar destinat a fer-los trobador del
camí.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.