Vicenç Ferrer s'endú una pluja d'esperança cap a Anantapur

S'hi crearan llocs de feina que permetran la supervivència de les famílies

TW
0

«Les Institucions volen solidaritzar-se. De cada cop la col·laboració creix més a Espanya. Aquest instrument de solidaritat és una relació d'amor entre els homes. Ens hem de conscienciar que ens hem d'ajudar més els uns els altres». Aquestes eren les paraules de Vicenç Ferrer, que ahir aconseguia quasi 11 milions de pessetes més que s'endurà a l'Índia destinades a pal·liar els efectes de la sequera al districte d'Anantapur, estat d'Andra Pradesh, (sud de l'Índia).

Se signaren ahir dos convenis de col·laboració. El primer fou amb la Comunitat Autònoma, que atorgarà dos milions de pessetes al fons creat per la Fundació Vicenç Ferrer. El president del Govern, Jaume Matas va felicitar l'exjesuïta pel premi Príncep d'Astúries de la Concòrdia d'enguany i es va comprometre que la Comunitat Autònoma aportaria l'any que ve fons a la Fundació per «fer escoles de les Balears a l' Índia». Un poc més tard se signava el conveni amb Sa Nostra, que destina 8.850.000 pessetes, el 0'7% del pressupost de l'Obra Social i Cultural a través del Fons mallorquí de solidaritat.

L'objectiu és crear un fons permanent per a la sequera, assegurar la feina a 100.000 persones i crear un sistema que condueixi a l'autosuficiència i generi un sentiment de seguretat basat en una agricultura sostenible. A cada comunitat necessitada es donarà un ajut per a la sequera, que serà tornat i recuperat segons les línies directrius del fons per poder ser utilitzat en una altra futura sequera. Els beneficiaris del fons de crèdit són els pagesos amb petites extensions de terra o els jornalers del camp sense terra. «Aquest és un projecte molt original no només d'ajuda sinó per resoldre problemes amb vistes al futur. La regió on som nosaltres és d'agricultura de secà. Quan ve la sequera el Govern procura donar una mà però no pot ajudar tothom. Tenim una cadena de sequeres i per a l'Índia és molt important trobar un sistema per pal·liar-les encara que no es puguin aturar. Ara bé, si engegam un procediment adient podriem evitar-ne moltes de les conseqüències», afirmava Vicenç Ferrer.

El 97-98 varen patir una sequera molt forta, amb greus conseqüències: «la gent no tenia feina, tothom esperava que plogués, l'ajuda del Govern no era suficient per a tothom. Per això volíem fer un projecte en el qual asseguràvem durant un mes treball a 100.000 persones. Això els permetia de sobreviure. Però no es pot tirar la riquesa en un pou sense fons. Així, es tracta de signar un contracte amb cada un dels pobles i a més els conscienciam que si ells volen no tornaran a patir-ne les conseqüències». Es paga amb el fons un mes de treball a cada família i es dedicaran al desenvolupament de la terra i a altres activitats».

Pel que fa a la diada organitzada en el castell de Bellver diumenge passat, on es recaptaren més de tres milions de pessetes, Vicenç Ferrer va manifestar que «va ser molt emocionant, molt original, i ens va donar peu a recordar que hi ha altres persones que no poden tenir aquestes diades. Hem de tenir present que la col·laboració anirà més lluny de les nostres vides», deia Ferrer.