Per primera vegada són els mateixos margers mallorquins els qui prenen la paraula i parlen en primera persona sobre el passat, el present i el futur del seu ofici al documental de 50 minuts La febre de la pedra, dirigit per Antoni Mir Marí, coproduïda amb IB3 i amb el suport del Consell de Mallorca. S’emet aquest dissabte, 15 de febrer, a les 19:10 h, pel canal autonòmic IB3 Televisió.

Deu mestres margers: Andreu Rigo, Feliu Llabrés, Miquel Àngel Salas, Miquel Estarelles, Miquel Torres ‘s'Eivissenc’, Sebastià Vallori, Toni Coll Bernat, Toni Coll Isern, Xavi Cot i Lluc Mir Anguera,president del Gremi de Margers de Mallorca, conten en aquest documental com s’iniciaren en aquesta feina i en què consisteix la seva activitat, amb un bon grapat d'anècdotes interessants. També hi intervenen el biòleg Antoni Font, l’escultor Ferran Aguiló i Onofre Rullan Salamanca, catedràtic d'Anàlisi Geogràfica Regional de la Universitat de les Illes Balears.

La pel·lícula filma cada un dels margers al costat d'una construcció específica d’aquesta tècnica tradicional, que és patrimoni immaterial de la humanitat, n'explica les característiques i recorda el mestre marger que la va aixecar. El documental reflecteix també la importància de la creació del Gremi de Margers de Mallorca, un fet ben destacable, més i més quan aquests artesans de la pedra no havien tengut mai un gremi que vetlàs per la seva professió i per la qualitat de l'ofici.

El director del documental, Antoni Mir Marí, defineix el llargmetratge com una contribució cinematogràfica a la «reivindicació» de l'ofici de marger i la seva tasca, així com a posar de manifest com és de necessària la «continuïtat» d’aquest ofici tradicional. El documental també mostra intervencions en pedra seca que s’han fet de manera «poc curosa» o directament no adient, amb tècniques i materials aliens a la construcció tradicional de ‘pedra en sec’.

La producció del documental La febre de la pedra ha anat a càrrec de Miquel Bisellach Bestard, la fotografia és d’Antoni Madico, el muntatge de Guillem Alorda i l’edició de so de Miquel Llinàs.