Joan Veny nomenat doctor honoris causa per la UIB

El Consell de Govern de la Universitat de les Illes Balears ha aprovat el nomenament del doctor Joan Veny Clar, a proposta del Departament de Filologia Catalana i Lingüística General, i del doctor Josep Lluís Sureda Carrión, a proposta de la Facultat d’Economia i Empresa, com a nous doctors honoris causa per la UIB.

Joan Veny Clar

El doctor Joan Veny Clar (Campos, 1932) és doctor en Filosofia i Lletres i catedràtic emèrit de Dialectologia Catalana de la Universitat de Barcelona. És membre numerari de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans, membre de l’Académie des Langues Dialectales, membre de l’Estudi General Lul·lià de Palma i membre d’honor de la Societé de Linguistique Romane. Ha estat director de la Secció de Llengua del Centre de Barcelona de l’Institut d’Estudis Andorrans; president del Consell Superior del TERMCAT; vocal, vicepresident i president de l’Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes; i director, amb Antoni M. Badia Margarit, de la revista Estudis Romànics.

Ha dedicat la seva tasca investigadora especialment a l’estudi i la recerca en variació lingüística. També és molt important la seva contribució a l’etimologia del lèxic català, i és reconegut com una personalitat de prestigi dins la Filologia Romànica.

Les seves contribucions més importants pertanyen majoritàriament a la Geolingüística. Col·laborador des de 1954 de l’Atles lingüístic del domini català, en va ser responsable des de 1964, i és actualment codirector de la publicació, amb Lídia Pons (set volums des de 2001, encara en curs); és també l’autor del Petit atles lingüístic del domini català(quatre volums apareguts). Va coordinar, a més a més, l’equip encarregat de les enquestes catalanes per al Léxico de los Marineros Peninsulares (dirigit per Manuel Alvar), ha participat en l’Atlas linguistique des Côtes de l’Arc Nord-occidental de la Méditerranée (coordinat pel doctor Jean-Philippe Dalbera) i és el director de l’Atlas Linguistique Roman. També ha fet importants contribucions en l’àmbit de l’onomàstica, i va ser el promotor i primer director del projecte Scripta, recopilació de textos catalans de totes les èpoques històriques i de totes les àrees dialectals.

És autor, entre altres, dels llibres Els parlars catalans, Estudis de geolingüística catalana,Introducció a la dialectologia catalana, Mots d’ahir i mots d’avui,Aproximació al dialecte eivissenc, Escriptura i oralitat a Mallorca, Escrits lingüístics mallorquins, Per una història diatòpica de la llengua catalana, Perfils lingüístics balears, i de quatre centenars d’articles.

Per tots els seus mèrits ha rebut nombrosos reconeixements, entre els quals el premi Sanchis Guarner a la unitat de la llengua (1986), el premi Josep Massot i Palmés (1988), la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya (1997), el premi Josep Maria Llompart de l’Obra Cultural Balear (1997), la Medalla d’Honor i Gratitud del Consell de Mallorca (2001), el Premi Nacional de Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya (2002), el Premi de la Fundació Catalana per a la Recerca (2004), la distinció l’Espigolera de l’Ajuntament de Llucmajor (2005), el nomenament com a fill il·lustre de Campos (2006), el nomenament com a doctor honoris causa per la Universitat de València (2008), el premi Diario de Mallorca (2008), el premi Ramon Llull del Govern de les Illes Balears (2009), el premi Jaume d’Urgell (2012), la Medalla d’Honor de la Xarxa Vives d’Universitats (2013), el nomenament com a soci d’honor de la Societat d’Onomàstica (2014) i el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes (2015).

S’han adherit al nomenament de Joan Veny com a doctor honoris causa per la UIB la doctora Pilar García Mouton, professora d’investigació del CSIC a l’Instituto de Lengua, Literatura y Antropología; el doctor Brauli Montoya Abat, catedràtic de Sociolingüística de la Universitat d’Alacant; el doctor Paul Videsott, professor de la Universitat Lliure de Bolzano; i el doctor Hans Goebl, catedràtic emèrit de Lingüística Romànica de la Universitat de Salzburg.

Josep Lluís Sureda Carrión

El doctor Josep Lluís Sureda Carrión (Palma, 1923) és llicenciat en Dret per la Universitat de Barcelona, doctor per la Universitat Complutense de Madrid. Ha estat catedràtic d’Economia Política, Hisenda Pública i Dret Fiscal de la Universitat de Barcelona. Va ser el responsable de l’organització i la posada en marxa de la Facultat de Ciències Econòmiques de la Universitat de Barcelona (1954-56), i en va ser vicerector. També va ser membre del Consell per a l’organització i la posada en funcionament de la Universitat de les Illes Balears i membre del Consell d’Universitats.

El seu mestratge acadèmic s’ha centrat en cinc àmbits d’especial interès per al desenvolupament de l’anàlisi econòmica de la segona meitat del segle XX, com són la història econòmica, el sistema fiscal, l’economia pública, l’economia política i l’anàlisi dels límits de la modelització matemàtica per part de l’economia neoclàssica.

Ha estat president de la Revista Española de Derecho Financiero y de Hacienda Pública, vocal i secretari de la comissió de beques per estudis d’Economia a l’estranger de la Fundación Juan March, i membre del Comitè Científic del Centro de Estudios Avanzados en Ciencias Sociales de l’Instituto Juan March.

Va ser vicepresident de la Comissió de Traspassos Estat-Generalitat de Catalunya durant el Govern del president Tarradellas, president de Caixa Catalunya i conseller del Banc d’Espanya. Va formar part de l’equip d’advocats i consellers per part de l’Estat espanyol davant el Tribunal Internacional de Justícia en el procediment oral per l’afer Barcelona Traction.

Ha rebut la Medalla d’Or al mèrit científic de l’Ajuntament de Barcelona (1997), la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya (2004) i el premi Ramon Llull del Govern de les Illes Balears (2011).

S’han adherit al nomenament del doctor Josep Lluís Sureda com a doctor honoris causa per la UIB, la Facultat de Dret de la UIB, el doctor Josep M. Bricall, catedràtic d’Economia, exrector de la Universitat de Barcelona i expresident de la Conferència de Rectors d’Europa; la Fundación Juan March; Luis María Linde, governador del Banc d’Espanya; el doctor Josep Lluís Bonet, professor retirat d’Economia i Hisenda Pública de la Universitat de Barcelona, president de la Cambra de Comerç d’Espanya i president del Grup Freixenet; el doctor Martí Parellada, catedràtic d’Economia Aplicada de la Universitat de Barcelona i director de l’Institut d’Economia de Barcelona; el doctor Amadeu Petitbò, catedràtic d’Economia Aplicada de la Universitat Complutense de Madrid, director de la Fundación Rafael del Pino i expresident del Tribunal de Defensa de la Competència; i Miquel Alenyà, exsubdirector general de la Caixa de Balears, “Sa Nostra”, i exdirector gerent de la Fundació Sa Nostra

Comenta

Normes d'ús

Avís legal

» El contingut dels comentaris és l'opinió dels usuaris o internautes, no de dbalears.cat

» No és permès escriure-hi comentaris contraris a les lleis, injuriosos, il·lícits o lesius a tercers

» dbalears.cat es reserva el dret d'eliminar qualsevol comentari inapropiat.

Recordi que vostè és responsable de tot allò que escriu i que es revelaran a les autoritats públiques competents i als tribunals les dades que siguin requerides legalment (nom, e-mail i IP del seu ordinador, com també informació accessible a través dels sistemes).

Comentaris

Per Boicot a IB3 bilingüe i gonella!, fa mes de 8 anys

Mentrestant, ara mateix, IB3 està emetent una altra pel·lícula en foraster. Encara!

Valoració:-1menos mas

Per Boicot a IB3 bilingüe i gonella!, fa mes de 8 anys

Mentrestant, ara mateix, IB3 està emetent una pel·lícula en foraster. Encara!

Valoració:-1menos mas

Per I doncs, fa mes de 8 anys

Llorens: T'aconsell que facis una reclamació a la UIB, i reclamis per a tu l'honor que han rebut al doctor Veny Nostros no podem fer res més que encaminar-te.

Valoració:6menos mas

Per Lloren, fa mes de 8 anys

La censura franquista ha llegado a este periódico.
La dictadura fascista coartando la libertad de expresión a emergido.
Hemos vuelto a los tiempos de la coartación de la libertad de expresión.
Enhorabuena Dbalears el primer periódico que coarta las libertades en un estado de derecho

Valoració:0menos mas

Per No sé per qui deu anar, però, fa mes de 8 anys

Perdona. És que no havia vist la "A" i me pensava que era el patà d´en Llorens , que després de mil i un insults a una persona difunta, encara mos acusava a noltros d´insultar a Muriel Casals, que al Cel sia, aprofitant que el diari havia esborrat i tancat tots els comentaris.
És que és capaç amb la barra que demostra amb el copia i aferra d´escrits fets per fatxes rancis, de fer-ho i fer coses pitjors.

Valoració:2menos mas

Per per No sé per qui deu anar, però,, fa mes de 8 anys

El comentari al que crec fas menció va per al bufó llorens . Aquell que tant riu dels seus propis desbarats.

Valoració:1menos mas

Per No sé per qui deu anar, però, fa mes de 8 anys

I que ho ets, de fals Llorens! Aquí els únics que han fet comentaris impropis i insultants sobre la senyora Muriel Casals, heu sigut els gonelles. Tots els dames la hem alabada i defensada.

Valoració:3menos mas

Per llorens, fa mes de 8 anys

La Historia de las Islas Baleares no empieza en 1229

Estos últimos años me he dado cuenta que el indagar en Archivos, Bibliotecas y numerosas fuentes existentes en las estanterías, no basta.

Cada “conquistador” “poblador” y “repoblador” posterior al S. XII se ha preocupado más de borrar vestigios, historia y documentos que mantenerlos. Llama la atención no se encuentre nada del mundo árabe tan prolífero en construcciones, rutas para desplazarse, conocimientos y enseñanzas, etc. cuando tenemos que limitarnos a restos arqueológicos que no han sido destruidos, escritos apenas bien conservados y traducciones que dejan mucho que desear. De la época Romana y anteriores, resulta más fácil dar con señas de cultura existente que de algo que acaeció a partir de tres siglos después.

Sin embargo, al recurrir a pequeños pueblos, a fondos privados y apenas valorados de Bibliotecas casi ignoradas. En el Archivo Diocesano, en Parroquias y arcones, cofres y cajas ignoradas en fincas rústicas… ahí sí se encuentra algo. En latín o en árabe, otras veces mezclado dando paso a un jugoso, rico y singular lenguaje, más hablado que escrito pero muy utilizado en la comunidad mallorquina desde los siglos IX hasta las tropelías que tan desgarradoramente hicieron Cristianos de la Península y muy recientemente El Decreto de Nueva Planta allá por los años 1715 – 1717 que ni el Santo Oficio, ni los beréberes del Rif del actual Sáhara Occidental ni los muchos piratas que recalaron en nuestras Islas, deterioraron, destruyeron ni condicionaron de forma tan voraz, depredadora, mezquina e interesada.

No tiene que extrañar que durante estas tres últimas décadas, los catalanistas de estas Islas, al pretender emular tanta injusticia con nuestra Lengua, nuestra Cultura y nuestro pueblo, se granjeen tanta antipatía que roza el odio. Desde las escuelas de enseñanza primaria hasta la UIB, desde Organismos Oficiales, prensa escrita, radio y TV, parece muy premeditada la agresión a los componentes de nuestra Cultura. A todos ellos. Cierto debe ser que responde a intereses políticos, y económicos demasiado mezquino.

Los topónimos de la Isla de Mallorca encierran unas raíces de origen latín y otras de origen árabe, ni siquiera los conquistadores del siglo XIII modificaron. Castellanizaron algunas, cristianizaron otras, pero respetaron sus orígenes que justifica la historia, los escritos y la geología. Ni el Dictador en nuestros tiempos modernos modificó, y en la actualidad se ha de soportar que unos hipotéticos “Paisos Catalans” atenten una vez más con nuestra Cultura, esta vez con más agresividad que violencia, en parte por la apatía, pasividad y tranquilidad que tanto nos caracteriza a los de Baleares.

Seguro que si nos desplazamos a Menorca, Ibiza, Formentera y demás islas e islotes, encontraremos señas inconfundibles de nuestra identidad, pues parece que no son suficientes los topónimos, las costumbres, talayots, música, rondallas, proverbios, gastronomía, etc. Para hacer valer nuestra forma de ser, nuestra independencia de otras culturas, nuestro pueblo.

Antes de la Conquista, Mallorca, fue Reino desde que se independizara de la Taifa de Dénia, antes de ser consideradas Islas Orientales del Al-Ándalus fueron cuna de un pueblo que siglo tras siglo sufrió saqueos, asaltos y maldades. No vamos a consentir más dependencias, ni avasallamientos, ni imposiciones. Esto son las Islas Baleares y nosotros vivimos, hablamos y sentimos como hombres y mujeres de Baleares.

Valoració:0menos mas

Per per Llorens, fa mes de 8 anys

Segueixes sent un miserable , a més, els teus comentaris sobre Muriel Casals demostren el teu grau d'educació , inexistent .

Valoració:14menos mas

Per En resum, fa mes de 8 anys

Aquest que no sap escriure el seu nom, és capaç de pensar que s' ho mereix més ell i que Veny li ha En resumrobat el doctorat honoris causa.

Valoració:15menos mas