La protesta començarà a les 12.00 hores a la plaça d’Espanya de Palma i recorrerà els principals carrers de Ciutat. Entre les organitzacions convocants s’hi troben el Sindicat d’Habitatge de Palma, Stop Desnonaments, la PAH, Menys Turisme Més Vida, el Banc de Temps de Sencelles i el GOB. Tal com han assegurat aquest dissabte durant la presentació de la manifestació, la seva reivindicació és clara i urgent: «Acabem amb el negoci de l’habitatge!».
Segons les entitats, a Mallorca la crisi de l’habitatge «ha esdevingut insostenible». «Habitatges buits mentre la gent no pot pagar un lloguer digne, preus desorbitats per l’especulació immobiliària i el turisme de luxe, més construcció que destrueix territori sense garantir accés a l'habitatge, manca de polítiques socials i control del mercat immobiliari», han argumentat les entitats, alhora que han recalcat que «l’habitatge ha deixat de ser un dret per convertir-se en un negoci que expulsa la població de la seva pròpia terra». «Els moviments socials, entitats veïnals i col·lectius ecologistes ens unim per dir prou! Exigim solucions reals i justes que garanteixin el dret a un habitatge de qualitat per a tothom», han reclamat.
La crisi habitacional a Mallorca ha assolit «nivells insostenibles»
Segons els moviments socials, la crisi habitacional a Mallorca «ha assolit nivells insostenibles a causa de l’especulació immobiliària i la manca de polítiques efectives per garantir l’accés a un habitatge de qualitat i per a tothom». «Mentre els preus dels lloguers i la compra d’habitatges es disparen, els salaris romanen estancats, obligant moltes persones a destinar la major part dels seus ingressos al pagament d’un sostre. Així, aquesta dinàmica de rendisme s’ha convertit en una de les principals causes de repartiment desigual de la pobresa», han explicat les entitats.
A més, segons els moviments socials, «la proliferació d’habitatges turístics, juntament amb l’adquisició massiva d’immobles per part de fons d’inversió, ha agreujat la situació, empenyent la població local cap a la precarietat habitacional». De la mateixa manera, segons les entitats socials, «Mallorca s’ha consolidat com una destinació clau en el mercat immobiliari de luxe. L’any 2022, l’arxipèlag va concentrar el 33% del total del mercat espanyol d’habitatges de luxe, amb un augment del 55% en les transaccions d’immobles valorats en més de tres milions d’euros. Els compradors estrangers, especialment alemanys i britànics, representen més del 50% d’aquest mercat, elevant encara més els preus i dificultant l’accés a l’habitatge per a la població local».
La regulació dels preus del lloguer és «una necessitat urgent»
Segons han assegurat els convocats de la manifestació, «la regulació dels preus del lloguer és una necessitat urgent». «El cost de l’habitatge s’ha incrementat en més d’un 50% en la darrera dècada, i moltes famílies treballadores destinen més de la meitat dels seus ingressos al lloguer. La proliferació de pisos turístics ha contribuït a aquest encariment, beneficiant els grans propietaris i deixant la població sense alternatives assequibles».
De la mateixa manera, asseguren que el lloguer turístic és «una amenaça per a la població». «A Mallorca hi ha més de 25.000 habitatges turístics, convertint-la en la comunitat autònoma amb el major percentatge d’immobles dedicats a aquesta activitat. Municipis com Pollença, Alcúdia i Santanyí tenen una proporció elevadíssima d’habitatges turístics en relació amb la seva població resident, fet que ha disparat els preus i expulsat els habitants locals», han argumentat. «Proposem la prohibició total del lloguer turístic i la retirada progressiva de les llicències actuals per garantir l’ús social de l’habitatge», han defensat.
Una de les solucions que proposen les entitats socials és recuperar els habitatges. «A Mallorca hi ha milers d’habitatges buits mentre moltes famílies no tenen accés a una residència digna. La manca d’un parc d’habitatge públic agreuja la situació. És imprescindible: expropiar els immobles buits dels grans tenidors, recuperar habitatges gestionats per la SAREB, i augmentar l’oferta pública de lloguer social», han defensat, alhora que han «exigit restriccions en la compra d’habitatges per part de no residents i la protecció del dret a viure a la pròpia terra».
Les empreses de 'desokupació' promouen «la violència i la impunitat»
Segons han explicat les entitats socials, «han proliferat empreses privades de desallotjament que actuen amb impunitat i violència». «Aquestes empreses han estat denunciades per amenaces i coaccions contra famílies vulnerables, amb la complicitat de les autoritats. Demanem el desmantellament immediat d’aquestes empreses i la protecció dels drets dels llogaters», han reclamat.
En aquest sentit, les entitats ha assegurat que «els desnonaments continuen sent una realitat diària a Mallorca», produint-se 227 desnonaments a les Balears en el tercer trimestre de 2024, el que representa un augment del 20,7%. De la mateixa manera, els desnonaments per execucions hipotecàries s’han incrementat un 93,8%. «Encara no s’ha garantit un accés digne als subministraments bàsics i exigim la prohibició total dels desnonaments sense alternativa habitacional i l’accés garantit a llum i aigua per a tothom», han destacat les entitats.
Les entitats, que també han criticat la repressió contra la lluita per l’habitatge, han assegurat que el problema de l’habitatge a Mallorca «no és una casualitat, sinó el resultat de polítiques que han prioritzat l’especulació per sobre del benestar de la població». «Per això, fem una crida a la mobilització. Només amb la lluita col·lectiva podrem garantir que l’habitatge sigui un dret per a tothom, i no un privilegi per a uns pocs», han conclòs.
L'apunt
L’especulació estrangera amenaça Mallorca
3 comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Els poders públics, han de garantir el dret constitucional a un Habitatge i a un preu assequible. La tinença i acumulació d'habitatges amb finalitats especulatives, no son un dret constitucional a protegir. 1. Cal bonificar l'IBI del primer habitatge de qualsevol ciutadà resident, però no de les empreses o persones no residents. 2. Cal desanimar l’activitat inversora d’entitats financeres en habitatges i per això s’ha de gravar fiscalment i progressivament l’acumulació a partir del tercer habitatge, per part de una mateixa persona o entitat financera.
És d'esperar que no hi comparegui cap representant de cap partit polític.
Medidas necesarias: 1. Prohibición absoluta del alquiler vacacional en viviendas, pluri familiares. 2. Legislación anti Ocupa severa. 3. Exención tributaria total de la rentas obtenidas de alquileres de viviendas dedicadas a primera residencia. 4. Registro público de inquilinos y propietarios. 5. Desplazar funcionarios cuya tarea no debe ser presencial a zonas de España con baja población. 6. Liberalización del mercado laboral, que las empresas puedan subir salarios sin hipotecarse para el resto de su vida.