Pep VergerPalma13/02/12 0:00
TW
5

Un de cada quatre ciutadans de les Illes Balears estava en risc de pobresa i exclusió social el 2010. Així ho indica un informe publicat dies enrere per la Xarxa contra la Pobresa, que en mostra un preocupant augment.

L'any 2010, l'índex de pobresa era del 25,5 per cent a l'Estat espanyol, amb una pujada del 2,1 respecte del 2009. Balears se situava per sobre de la mitjana amb un 25,8 per cent i un increment de la població en risc de 2,20 punts. Així les coses, el nombre total de persones amb risc de pobresa era de 271.148, la qual cosa suposa un augment de 19.588 respecte del 2009.

A l'Estat espanyol, són 1.001.212 les persones amb risc de pobresa, fet que representa un 25,50% de la població. L'alça pel que fa al 2009 fou del 2,10%.

La comunitat autònoma amb menys gent amb dificultats és Navarra (9,70% i 1.546 persones). Es tracta d'una taxa molt inferior a la resta de comunitats. A continuació hi figura el País Basc (15,60%), Aragó (15,90%) i Astúries (16,80%). El major descens de persones amb risc s'ha produït a Melilla (-3,20%), Astúries (-1,60%) i La Rioja (-1,60).

En canvi, el territori que té més problemes és Extremadura (41,50%). Tot seguit hi apareixen Ceuta (37,70%), Melilla (37,30%) i Andalusia (35,90%). El lloc on més ha augmentat l'índex de pobresa és el País Valencià (4,20%), seguit de Múrcia (3,60%) i de Catalunya (3,30%).

Índex AROPE

L'indicador emprat per mesurar el risc de pobresa és el proposat per la Unió Europea, que es diu AROPE (en risc de pobresa i/o exclusió social). Valora tres factors. En primer lloc, es té en compte la renda. Es consideren en risc de pobresa les persones que viuen en llars amb una renda inferior al 60 per cent de la renda mitjana.

La segona variable és la Privació Material Severa (PMS). La PMS inclou ciutadans que declaren que no es poden permetre 4 dels 9 ítems seleccionats a tot Europa (pagar un lloguer o una hipoteca; mantenir la casa adequadament calefaccionada; afrontar despeses imprevistes; un dinar de carn, pollastre o peix almanco tres pics per setmana; pagar unes vacances almanco una setmana a l'any; un cotxe; una rentadora; un televisor en color i un telèfon).

La tercera variable és la població amb Baixa Intensitat de Treball per Llar (BITL). És la relació entre el nombre de persones que fan feina en una casa i el de les que estan en edat de treballar. Per exemple, si hi ha dos adults i només un fa feina a jornada completa, la intensitat de treball és de 0,5, mentre que si tots dos tenen una ocupació la variable és 1.

Considerant aquests tres supòsits, es defineixen com a persones en situació o risc de pobresa aquelles que viuen amb ingressos inferiors al 60 per cent de la mitjana, o les que pateixen privació material severa (4 dels 9 ítems) o les que tenen una intensitat de feina per davall del 0,2. Aquest grup de persones s'anomena AROPE.

La realitat és que el 2010 les Illes Balears estaven molt pitjor que un any abans.

Quant a la renda, el nombre d'individus sota el llindar de la pobresa experimentà un creixement molt substancial (3,30%), només millor que el de Canàries, on l'augment fou del 3,50%.

Respecte de la Privació Material Severa, Balears ha experimentat una millora, ja que l'índex ha baixat (-1,80%). El 2009, la PMS afectava 67.744 persones i un any després, només 47.988.

Finalment, a Balears també augmentà l'índex sobre la intensitat de feina i pujà del 3,50% al 8,50% del 2009 al 2010, de manera que es passà de 37.347 persones a un total de 89.334, la qual cosa implica un increment de 51.987.