José Ramón Bauzá neix el 16 de novembre de 1970 a Madrid, fill
de pare militar mallorquí que coneix la seva mare en ser destinat a
aquesta ciutat. Per això allà neixen ell i la seva germana. A vuit
anys vénen a Palma, nova destinació del patriarca. José Ramón
estudia fins a acabar el batxiller superior al col·legi de Sant
Francesc i llavors retorna a Madrid per fer la carrera de Farmàcia
a la Complutense. En acabar els estudis, la família es trasllada al
Pont d'Inca Nou, i en aquesta barriada de Marratxí és on s'inicia
en la política, perquè li proposen entrar a la junta local. A
partir d'aquí, el 2003, serà batle de Marratxí, primer compartint
mandat amb els independents i més tard, a partir del 2007, amb
majoria absoluta; després es precipiten els esdeveniments: el
designen vicepresident del PP i, després, president d'aquesta
formació, i ell es compromet a realitzar un congrés extraordinari
perquè s'hi pronunciïn els afiliats. Hi desbanca el seu adversari
més perillós, Carlos Delgado, batle de Calvià, amb un 70% dels
vots.
Governar un partit que ara per ara s'ha xapat en diferents
sensibilitats us afecta?
El nostre partit no està
xapat. Té una amplitud de sensibilitats i precisament, si és
majoritari, és perquè ha sabut unificar aquestes sensibilitats amb
interessos generals.
Per a les previsions de vots del PP, podeu prescindir dels
ciutadans partidaris del català?
No volem prescindir
mai de ningú. Hi té cabuda tothom que que tingui els criteris
d'ideologia reformista liberal, que els respecti i que s'hi
basi.
Hi ha cap estratègia per prescindir de personatges com Jaume Font
o, en part, Pastor?
No, tot el contrari. Volem fer un
projecte que sumi, no que resti i encara menys que divideixi. He
hagut de prendre decisions que no han estat fàcils, en
circumstàncies molt excepcionals, amb un criteri general, que no
està basat mai en noms i llinatges.
Com us sentíeu en comunicar a Font que en prescindíeu.
Sempre et sap greu, perquè són companys i som conscient que en
alguna ocasió hauré comès injustícies. Però la situació, la
societat i el moment demanaven una solució molt extraordinària. Han
estat decisions difícils, molt meditades i molt valorades, però
sempre oblidant els particularismes.
Si l'exbatle de sa Pobla hagués duit un llinatge aristocràtic,
seria on és?
Aquestes decisions no es prenen depenent
de noms i llinatges. A més, hi ha moltes persones del partit que no
tenen llinatge aristocràtic.
Des que ha passat tot això, us heu trobat amb Jaume
Font?
En una ocasió, en un funeral.
I no parlareu de res de tot això?
No.
Ni us va venir a saludar com a nou president del partit que
éreu?
Ens vàrem saludar d'una manera correcta i
cordial.
Però sense gens d'afectuositat especial...
Vàrem fer
una salutació normal.
El 90 per cent de mitjans de comunicació i tots els cinemes són en
castellà. Això us agrada o us preocupa, com a partidari del
bilingüisme?
Molts d'aquests mitjans són de caràcter
privat i han de ser ells els qui prenguin les decisions més
oportunes per als seus interessos. Jo crec que allò que preocupa la
nostra societat són coses més importants que el tema lingüístic,
com el tema econòmic, el laboral i la major crisi social,
econòmica, laboral i política que han viscut mai les nostres
illes.
Carlos Delgado fou adversari vostre en el congrés d'elecció del
president del PP i ara l'heu posat al vostre costat.
Em vaig comprometre que, en acabar aquell congrés, integraria la
persona que no hagués guanyat, i ho he fet.
Però el trobau simpàtic?
No m'ho planteig. Hi ha gent
que et cau més simpàtica i n'hi ha que no, però...
Si arribau al poder, renunciareu públicament a un possible esperit
de revenja, com va anunciar Artur Mas en el seu primer
discurs?
Aquesta paraula no entra dins la meva
personalitat ni en la meva manera d'actuar. La constatació és la
integració de Carlos Delgado.
Què us resulta més gratificant i més dur de la
política?
Gratificant, allò que has vist fa una estona
(la gent l'aturava pel carrer, a la Cabaneta); saludar la gent, fer
feina per al poble. I el més dur, ni m'ho planteig, perquè hi ha
tantes coses a fer!
Phormulari
José Ramón Bauzá: “Hi ha moltes persones del partit que no tenen llinatge aristocràtic”
També a Illes Balears
- Palma es presenta a Nova York com un referent cultural amb una mostra de flamenc
- Perdre la feina per defensar el català a l'aula
- L'Associació de Periodistes es posiciona en contra del nomenament de Josep Codony com a nou director general d'IB3
- El centre de Salut Emili Darder desobeeix la normativa vigent
- Narges Mohammadi: dona de foc
11 comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Joan, tu argumentación se pierde cuando llamas "lengua foranea" al castellano, que es la lengua común de TODOS los españoles. Principalmente ese es el punto que apesta a sectarismo ideológico
rafa, diguem quins punts del meu escrit "apestan a sectarismo". El Circulo Balear i en Bauzá col.loquen les paraules "libertad" i "imposicion" estrategicament una al costat de la llengua castellana (libertad), i l'altre al costat de la llengua catalana (imposicion), per a que la població identifiqui llengua castellana amb drets, llibertats, etc..., mentres que a la llengua catalana la identifiqui amb imposició. Un Estat Democràtic no ha de consentir que una llengua foranea tengui legislativament més drets, millor dit, molts més drets, i tots els privilegis haguts i per haver, que no la que sí es llengua d'aquell territori. Un fet així no passa a cap altre Estat d'Europa (a no ser amb llengues minoritaries, però en cap cas amb llengües amb un nombre de milions de parlants igual o similar al català). A Madrid, Extremadura, Castella, Cantabria, etc..., acceptarien que una llengua de fora, tengués més drets que la castellana, llengua propia d'allà?, evidentment no; i jo, a diferencia de tú, rafa, mai defensaria que una llengua de fora dels territoris que he anomentat abans, tengués més privilegis que la que sí es d'allà, la castellana. Amb el cas de les Illes Balears i de Catalunya, passa exactament el mateix, i per tant no pot ser que una llengua foranea tengui més drets que la que es llengua pròpia del territori.
Estic alucinant, què hi fa aquest aquí? I en vídeo! Us heu tornat bojos el del Balears! O és que ho voleu tornar fer en castellà? O en mallorquí salat i catalinero i gonella?
Tiene gracia que hables de lavado de cerebros, cuando todo tu escrito apesta a sectarismo, joanet. Ves preparandote, porque en mayo viene lo bueno. Tic tac.
Plantetjar-se el.liminar la llengua de les nostres illes, es una autèntica aberració, es un genocidi cultural i lingüistic. No entenc com no hi ha cap organisme europeu o mundial al que es pugui anar per denunciar aquest ideologia nazi que ell en canvi defineix com a "progresista y liberal", es a dir, voler el.liminar la llengua que fà vuit-cents anys que parlam a les nostres illes, això es progresista i lliberal; però que em embogit o que?. Les sectes tenen com a objectiu, el rentar el cervell dels seus seguidors, per a que aquests s'acabin creient a ulls clucs, el que elles diuen; fins al punt de que si volen, els hi poden fer creure als seus seguidors, que suïcidar-se es el millor que poden donar per aquest món; el Sr.Bauzá, recolzat pe'n Delgado i pels seus amics Castellano-Espanyolistes del Circulo Balear, el que fan es repetir la mateixa mentida mil vegades, i ja sabem la dita aquell que diu que una mentida dita mil vegades acaba sient veritat, i de tant de repetir-ho i repetir-ho i repetir-ho, manipulant i manipulant i manipulant, aconsegueixen que molta gent amb poca o nula cultura, sel's acabi escoltant i s'acabin creient les animalades que diuen, tal i com faria qualsevol secta amb els seus seguidors. Si ells puguessin, no només el.liminarien el decret de minims a l'ensenyament i la normalització linguistica, sinó que perseguirien qualsevol altre dret que hagi adquirit la llengua catalana desde la mort de'n franco. En el seu llibre de ruta tenen dues paraules bàsiques que usen una i altra vegada sense descans, fins i tot quant dormen; les paraules a les que m'estic referint son "libertad" i "imposicion". Ells saben que inculcant aquestes dues paraules a dins el cervell de la població, i posant estratègicament cada una d'elles, allà on més el s'hi convé, aconsegueixen que en el subconscient de cada un, la llengua castellana quedi sempre com un dret de les persones (tot i ser aquesta, una llengua foranea a les illes balears, la qual fou introduïda aquí, fa només dos-cents cinquanta anys, per la força de les armes, i el.liminant la nostra), mentres que la llengua catalana, també en el subconscient de les persones, quedi com una llengua d'imposició, com una llengua foranea, i que desde altres contrades ens volen imposar, concretament desde Catalunya, com va dir en una ocasio no fa gaire, el Sr.Bauza (tot i que la realitat diu que la llengua catalana es la llengua pròpia de les Illes Balears, i es la que parlam desde fa vuit-cents anys). Si anam a la Constitucio Espanyola, aquesta diu que la llengua castellana es de "deure" coneixement; deixant per tant la llengua catalana totalment discriminada a casa seva (Catalunya, Illes Balears...). Per tant la realitat legislativa aplicada a les illes balears, queda amb una llengua castellana d'obligatori coneixement (recordem altra vegada, llengua que no es d'aquestes illes); mentres que la llengua que sí es la llengua de les illes balears, no hi consta enlloc que com a mínim, i legislativament parlant, hagi d'estar al mateix nivell que la castellana (llengua que no es d'aquí). Tot i el que diu la realitat, tant el Sr.Bauza com el Circulo Balear, ens volen fer creure que la llengua castellana està perseguida a ca nostra, i que la llengua catalana en canvi gaudeix d'uns privilegis que no li pertoquen, entre d'altres coses perque segons ells, no es la llengua de les Illes Balears.
PRESIDENTE!!!
Que se'n vagi a ca seva: a Madrid!
Crisi, corrupció, govern en minoria, això entre d'altres coses és el que ha provocat el PP, Sense oblidar que no ha donat ni una sol·lució, només critiques a les accions de govern de les institucions. Per altra banda crec d el tema lingüístic no s'ha de fer política, sinó respectar el poble i lluitar per conservar una llengua en comptes d'usar-la en favor del castellà a la qual ningú menysprea. Pel que fa al PP crec que si que hi ha diferents famílies, per molt que digui el seu president no tots estan amb ell i ho té força difícil, les velles guàrdies com ja va passar a UM, dificultant un canvi renovador, modern i de polítiques socials. BON ANY 2011!!!
No crec res del que diu en Joserra. Crec que si un dia arriba al govern se llevarà la careta i durà a la pràctica allò que veritablement pensa; que podem intuir el què és pels làpsus i equivocacions clamoroses que ha tengut.
Si tots els militants del pp tenguessin llinatge aristocràtic no assoliria mai la majoria... però hi ha una nova classe d'aristocràcia més poderosa que l'antiga noblesa: la dels doblers.