Phormulari

“Sempre m'estim més la creació pròpia”

Font: youtube.com

TW
0

Devers els anys 60 arrenca dins la Nova Cançó, però les circumstàncies de la vida esvaeixen de moment la seva carrera artística, perquè es casa, se'n va a viure a Londres, arriben els fills i, de moment, la família i la feina de professora d'anglès no deixen lloc per a la música. Més endavant, en el decenni dels 80, quan els fills estan surats, funda Música Nostra amb Toni Roig i Pep Toni Rubio. I se sent còmoda dins el folklore, però necessita fer una passa més, afegir creativitat a les cançons populars, així que el grup experimenta un temps amb Siurell Elèctric, una aposta innovadora que transporta la tonada popular al pop-rock.

Mentrestant, es consolida l'èxit de Música Nostra, però ella encara du el corquet de la seva individualitat com a cantautora, així que recupera aquell esperit dels inicis i el 2004 reapareix en solitari amb Com un ventall, compendi de temes d'autor que havien quedat pel camí i de noves creacions. Ara, Miquela acaba de presentar el seu darrer treball en directe, Tècnica mixta, en què canta i recita diversos poetes mallorquins amb escenografia del seu germà Rafel.

Música Nostra és com una família. En aquests 28 anys d'existència, els músics s'han anat casant, han tingut fills i també n'han desaparegut alguns dels integrants.
Així és la vida! Tots els qui han passat per Música Nostra hi han deixat una empremta inoblidable. Actualment som un grup estable que ens mantenim units a força de bon rotllo, de respecte per la individualitat de cadascú, d'afecte i paciència.

Què us proporciona conèixer a fons la cançó popular? Us ajuda a fer la radiografia del nostre poble?
Jo crec que la cançó popular és un element viu que forma part de la cultura del poble i va evolucionant amb aquest; però el poble que reflecteix la cançó popular d'un temps no serveix per definir el poble d'ara. Les cançons que ens han arribat són només una part del cançoner. La censura religiosa i la censura política mutilaren la majoria de les recopilacions que es varen fer. De viva veu ja és una altra cosa, encara hi ha gent que recorda cançons prohibides per qüestions polítiques o per la moral puritana.

En aquests moments som davant una Miquela més girada cap a la música popular o cap a la creació pròpia?
En qualsevol camp sempre m'estim més la creació pròpia. Tant m'és fer una jota com un fandango o una cançó. L'espectacle Tècnica mixta m'ha mantinguda molt a prop dels poetes aquests darrers mesos.

Quines són les principals virtuts i defectes dels mallorquins.
Estimar la terra quan la terra ens fa rics. És una virtut? Convertir l'Illa en un parc temàtic per a turistes. És una virtut? Valorar la identitat com a poble. És un defecte? Defensar la llengua pròpia. És un defecte?

Encara teniu motivació per anar a votar?
Votaria una proposta interessant que no fos una comèdia electoralista.

Què falla en la societat actual?
El consumisme, que ho condiciona tot, i la pèrdua de molts valors, que fan la convivència agradable, estan embrutint la gent...

Notícies relacionades

Com feis la selecció de poemes abans d'un recital? Pura emocionalitat, factors patriòtics, d'interès social...?
Un poc de tot, però sempre que el poema transmeti i provoqui un estat d'ànim o una emoció.

Quina és l'estrofa, el fragment o la idea poètica que més us arriba dels poetes que recitau?
"He nascut per estimar, com pel cant l'ocell de gàbia que els ulls li varen buidar i en lloc de morir de ràbia no s'atura de cantar", de Marià Aguiló.

En poques paraules, com definiríeu la situació política actual?
En ben poques: quin merder!

Creis que la classe política està donant les explicacions adequades davant els problemes actuals i la corrupció?
Quines explicacions? Embatumar és sinònim d'explicar?

Hi ha alguna mena de crisi personal quan una es converteix en padrina vella? Com s'explica aquesta nova dimensió?
Jo em sent molt feliç. Hi veus la projecció de tu mateixa a través dels teus.

No teniu cap tema propi que parli del pas del temps, de l'arribada de la tardor de la vida. Potser us preocupa intensament?
No em preocupa gens. Vull viure així com em sent.

Per acabar, un poc d'existencialisme: en els 61 anys que fa que sou al planeta, heu arribat a entendre una mica de què va, tot això?
No entenc quasi res perquè la majoria de preguntes que em faig no tenen resposta. Simplement intent trobar al·licients i gaudir de tot allò que la vida em regala cada dia.