Ses Covetes esbucament

El Suprem diu que els apartaments de ses Covetes estan dins domini públic

Aquesta és la segona sentència que reconeix que aquests terrenys són inedificables

TW
0

Els 67 polèmics apartaments en construcció de ses Covetes, paralitzats des de fa més d'una dècada, tornen a estar en el punt de mira. Una nova sentència del Tribunal Suprem ratifica, per segona vegada, que la franja de protecció de ses Covetes és de 100 metres. Per tant, aquests terrenys on s'iniciaren el 1994 les obres són inedificables. D'aquesta manera, aquestes construccions estarien ubicades dins la línia de domini públic i, segons Defensa, el GOB són il·legals.

 

És el segon pic que l'Alt Tribunal dicta una sentència en el mateix sentit. En el mes de setembre de 2004 ja desestimà el recurs interposat per un particular contra l'ordre ministerial de 1996 que delimitava el domini públic i la franja de protecció en 100 metres.

Notícies relacionades

La nova sentència va ser acollida amb optimisme per part del grup ecologista GOB, que ha estat al front d'aquesta batalla jurídica al costat del PSM. «En el tema de ses Covetes hi ha més d'una dotzena de recursos oberts, tot i que la totalitat d'actes i sentències són en la mateixa línia. Ens donen la raó. Aquesta zona no era urbana a l'entrada en vigor de la Llei de costes, la franja de protecció és de 100 metres i això confirma la il·legalitat de les obres de construcció dels 67 apartaments». Aquestes eren les paraules del portaveu del GOB, Miquel Àngel March.

Aquest és un conflicte que dura ja fa 11 anys. El 1995, el tribunals varen decretar la suspensió d'aquesta actuació. Des del GOB i el PSM començaren una campanya per aconseguir anul·lar aquestes llicències donades per l'Ajuntament de Campos.

Per la seva banda, el batle de Campos, Andreu Prohens (PP), no va voler entrar a valorar la sentència perquè «la desconec i per tant, abans de fer cap valoració, m'he d'assessorar pels juristes».

El GOB va demanar a Prohens que «deixi d'estar al costat dels promotors i ordeni d'una vegada la demolició». Prohens respongué que «no estic devora els promotors. Consider que avui aquestes construccions no tenen sentit i com més aviat s'esbuquin millor, però no seré jo qui ho faci. Que siguin els tribunals que ho resolguin», sentencià la primera vara sobre la seva responsabilitat.