Trobada dels soldats aïllats per la neu al puig Major l'any 1967

Depenent de qui conta la història romangueren aïllats entre 2 i 15 dies d'aïllament, exhaurint el poc menjar que els quedava i combatent el fred. Ahir es reuniren al restaurant Es Cafetó d'Inca, convocats per Joan Blancos, els quintos del 1967 que rememoraren una experiència única a Mallorca.

«Això no és fred, fred és el que feia allà dalt, encara que s'ha de dir que els americans estaven molt preparats i tenien calefacció pertot», contava ahir Bartomeu Payeras. A la trobada d'ahir hi comparegueren exsoldats procedents de tots els pobles de Mallorca i, fins i tot, d'Eivissa.

«El pitjor és que a mi, en acabar la nevada, em va tocar recollir les escombraries de quinze dies», bromejava Payeras. «El pa s'acabà i n'haguérem de menjar les sobres reescalfades al forn», relatava un orgullós Joan Blancos, si bé ell no fou dels qui ho passaren pitjor. «Fins a quatre homes quedaren aïllats cinc dies al cim, on es trobaven les famoses bolles».

En aquest moment del relat, un dels quintos afirma que «haguérem de caçar tords per sobreviure». La resta riu fort per aquesta «batalleta». I és que en una trobada així resulta difícil destriar-hi la realitat de la ficció. Tots els quintos volgueren tenir ahir un record per al seu capità Oliver i per al sergent Maistena, que no pogueren assistir.