Tomeu Martí
Bons per a fer turisme? Per què no per a consumir cultura?
A les Illes Balears es produeix la circumstància, paradoxal, segons com es miri, que el sector econòmic més subvencionat és el turístic. El sector turístic rep anualment una morterada de milions de les institucions públiques, de manera directa, indirecta i, fins i tot, soterrada (en forma de cancel·lació de deutes milionaris per serveis com l'aigua o la recollida de fems).
Unes eleccions molt importants
Aquest dijous, 6 de maig, hi ha unes eleccions de molta importància per a Europa i de gran interès per a l'independentisme català. Aquest dijous hi ha eleccions al Parlament escocès, que marcaran el futur immediat d'Escòcia, de Gran Bretanya, de la Unió Europea i dels moviments d'emancipació nacional, especialment els de països europeus.
Diari de Balears, una història (malgrat tot) prodigiosa
Diari de Balears, la capçalera més important de la premsa escrita en català, acaba de complir 25 anys. Fa 25 anys que l'editorial Hora Nova va decidir reconvertir el diari 'Baleares' en Diari de Balears i va encarregar dirigir el projecte a Miquel Serra i Magraner.
La recuperació de la normalitat d'una llengua no es frena per l'acció dels que no la volen, sinó per la inacció dels que diuen que la volen
Aquest dijous, 29 d'abril de 2021, s'han complit 35 anys de l'aprovació de la Llei de Normalització Lingüística per part del Parlament de les Illes Balears.
Contra l'especulació, el secretisme i el xantatge de les farmacèutiques: alliberament de les patents de les vacunes
És ben cert que la Humanitat és capaç de fer el millor i el pitjor. I no és menys cert que la pandèmia que patim, encara, a escala mundial ha fet sortir allò més bo dels humans, i també allò més dolent. En el plat positiu de la balança cal posar-hi les iniciatives solidàries i la capacitat de reacció davant una amenaça tan invisible i ferotge com la Covid-19. En el plat negatiu, hi hem de situar els qui en una crisi humanitària hi veuen l'oportunitat d'enriquir-se encara que sigui a costa de la mort de milers de persones.
Les agressions feixistes d'ara i les de fa anys
Ara que es torna a parlar d'amenaces i de violència de l'extrema dreta, convé recordar que a l'Estat espanyol, els feixistes violents han comptat sempre amb la complicitat dels cossos 'nacionals', o sigui, els cossos policials i la judicatura.
Deu recomanacions (més una) per Sant Jordi
Aquest dies de llibres desconfinats vos recoman deu llibres que, segurament, no seran a les llistes dels més venuts, però que estic segur que no vos defraudaran.
'No diguis res', la contracrònica d'una guerra
Com que som a la setmana de Sant Jordi, aprofitaré els Apunts d'aquest dies per parlar de llibres. I començaré amb una recomanació. Vos recoman fervorosament la lectura del llibre de Patrick Radden Keefe, 'No diguis res' amb el subtítol 'Una història real de violència i memòria a Irlanda del Nord'.
Millorar el Món des de la nostra butxaca
Que sigui una veritat incomoda, no fa que deixi de ser veritat. Que sigui una veritat que gairebé cap mitjà de comunicació pugui publicar, no impedeix que nosaltres, aquí, modestament, en puguem parlar. La veritat és que tots els grans bancs i empreses satèl·lits tenen els seus doblers tacats de sang, perquè tots financen, amb els doblers dels seus clients, la producció d'armes que són utilitzades a les guerres que s'escampen arreu del Planeta. I això només és la més evident de totes les males pràctiques que executen les grans institucions financeres del nostre País i del Món.
República és memòria, democràcia, llibertat, justícia, fraternitat, progrés, igualtat, solidaritat, lluita, esperança i alegria
«Interpretant el sentiment i els anhels del poble que ens acaba de donar el seu sufragi, proclamo la República Catalana», amb aquestes paraules, un 14 d'abril de fa 90 anys, Francesc Macià proclamava la República des del balcó del palau de la Generalitat de la plaça Sant Jaume de Barcelona. Poc després, va ser Llorenç Bisbal qui, des del balcó de l'Ajuntament de Palma a la plaça de Cort, va proclamar l'adhesió de la ciutat a la República.
Perpinyà, la mallorquina
És impactant, i revelador, l'odi desfermat que desperta la catalanitat en les ideologies d'extrema dreta. I molt especialment entre els extremistes francesos i espanyols. Els neofeixistes francesos miren d'esborrar la catalanitat de Perpinyà. El batle de la ciutat, Louis Aliot, del partit d'extrema dreta Reagrupament Nacional, liderat per Marine Le Pen, ha canviat el lema de l'escut de Perpinyà i ha substituït la llegenda 'La catalana', per 'Perpinyà, la radiant'.
Crear cultura o cercar tresors
Ara mateix som incapaç de dir com d'enrere hauríem d'anar en la nostra història per torbar l'origen del relat subtil, hegemonitzant i abassegador que subjau en el discurs públic i que menysté la cultura. Som molts d'anys de menystenir, menysvalorar i, fins i tot, criminalitzar la cultura. Com a mínim des de l'inici del franquisme.
Adéu Arcadi. Gràcies Arcadi!
N'Arcadi Oliveres, l'economista i activista per la justícia social i la pau, ha mort aquest dimarts.
Les discriminacions per raó de llengua també són notícia
Aquest dimarts, 30 de març, uns joves han denunciat que han estat víctimes d'una discriminació al bar cerveseria de Palma anomenat 'Cruz Blanca' i situat al carrer Sant Francesc de Sales de Palma. El cambrer del local no només els ha exigit que li parlassin en «espanyol» perquè, en la seva opinió, «estam a Espanya», sinó que s'ha negat a atendre'ls i els ha 'convidat' a partir de l'espai públic que ocupa l'establiment.
El conte de La Lletera (i el 'karma')
Quan érem petits ens contaven contes amb la doble funció d'entretenir-nos i educar-nos.Supòs que molts de vosaltres recordareu el conte de La Lletera. Aquell que ens explicava la història d'una dona que es dirigia al mercat per vendre la llet que duia en una gerra damunt el cap.
Allò urgent, allò important i la cohesió social
Em dol haver de reconèixer que Mallorca i les Illes Balears no tenen societats cohesionades. De fet, són molt lluny de tenir-les. La crisi post pandèmia que ja ha començat duu afegit el perill de deixar una societat encara més descohesionada, separada en guetos o en compartiments estancs, que viuen d'esquena uns dels altres i que es miren amb recel i desconfiança. Situació que sol ser font de conflictes.
La Mallorca que ja denunciava la corrupció dels Borbons
Ara que els mateixos que li feien la bona, el rebien amb genuflexions i fent mamballetes amb les orelles i li llepaven les nàutiques, miren de reescriure la història de Juan Carlos de Borbón. Ara que els que li tapaven les vergonyes que la premsa internacional mostrava, intenten ressituar-se explicant mitges veritats allà on abans havien dit i escrit mentides.
Dos nous ridículs del Regne d'Espanya
Aquests darrers dies s'han produït dos importants pronunciaments internacionals que han posat de relleu les mancances i retrocessos del Regne d'Espanya en matèria de Drets Humans.
La poesia, per a qui l'ha de menester
L'any 1999 la Unesco va llançar la proposta de celebrar cada any el 21 de març com a Dia internacional de la poesia. «La poesia és l'eco de la melodia de l'univers en el cor del humans» va formular Rabindranath Tagore.
Sus al futur!
Vos podeu imaginar unes Illes Balears amb capacitat per omplir i superar les necessitats bàsiques de cada persona que les habita? Unes Illes Balears descarbonitzades, respectuoses amb el paisatge, el territori i el patrimoni?
- Un centenar de vehicles de mercaderies amb destinació a les Balears estan retinguts a València i Barcelona
- El Pi, altres partits locals i independents preparen «una gran coalició mallorquinista» en vistes a les properes eleccions
- Bleda Runner, el distòpic muntatge audiovisual de Raphel Pherrer que parla de la situació de massificació turística que viu Mallorca
- Denuncien diverses irregularitats en la gestió de la Policia Local de Calvià
- Aproven tres borses de feina a l'EMT Palma amb l’exigència del B2 de castellà i l’exclusió del català