Iftar: trencam el dejuni del mes del Ramadà al costat d’un grup de menors d’un centre de primera acollida

Arribam a un pati, on unes velles i deteriorades porteries marquen el que havia estat una pista d’allò que se’n deia futbito i ara futbol sala. N’Alberto ha d’atendre diverses situacions, m’informa que els joves són a una reunió a l’imam. Esper al pati, on faig el mateix que un jove negre calçat amb sabatilles, la qual cosa me fa pensar que és un usuari del centre, mir el mòbil.

Totd’una arriben una dotzena de dones mudades, elegants, carregades de menjar, que distribueixen entre la cuina i el menjador, on dos joves pengen un cartell que diu «Ramadam Mubarak» i un altre mira de connectar la llista de reproducció del mòbil a un altaveu.

Són col·laboradores de la Fundació EuroAfrica que va néixer amb l’objectiu de fomentar «una cooperació sòlida i respectuosa entre Europa i Àfrica». Des de la seva creació, ha implementat projectes humanitaris, educatius i de desenvolupament sostenible. Amb seu a Palma, la Fundació EuroAfrica ha crescut fins a convertir-se en un pont de col·laboració internacional, amb especial èmfasi en la promoció d’oportunitats i la igualtat entre els dos continents.

Les taules del menjador s’omplen de begudes i menjar. Tràfec constant de la cuina cap al menjador.

La taula fa goig: dàtils. Primer de tot, els dàtils. Peres… Les sfiges o fatai també ocupen un lloc predominant en aquest ampli desplegament gastronòmic. Són panadons farcits de carn o verdures, amanides amb una barreja de pebre i llimona.

Hi ha briwat, una pasta de full de forma triangular fregida i coberta amb aigua de flor de taronger, canyella, sucre i mantega, farcida d’ametlles.

També dolços llèpols: creps o baghrires i creps de xocolata enrotllades…

Són gairebé les 19, ens reunim tots al pati. Dues joves voluntàries de la fundació transmeten dos missatges clars: «creim en vosaltres, confiam en vosaltres, en alguns moments sembla que ho tenim tot en contra, el futur que somiau és a les vostres mans, per assolir-lo calen ganes, paciència i perseverancia»; «avui més que un dia de celebració és un moment d’unió, ajudar-nos ens fa millors éssers humans, esperam que aquest iftar sigui un moment de pau, unió i reflexió per a tots».

Passen quatre minuts de les 19, el sol ja s’ha post i és el moment de l’iftar…

Som en ple mes del Ramadà, 80.000 persones el celebren a les Balears i entre aquestes, els 22 menors que fa poc que han arribat a bord d’embarcacions precàries i que ara viuen al centre d’acollida on som.

L’iftar és el moment en què amb el sol post, els musulmans trenquen el dejuni del mes del Ramadà. És un gran sopar, però l’iftar és, també, una oportunitat per compartir la celebració amb familiars i amics i gaudir plegats d’aliments i plats típics. S’acostuma a trencar el dejuni amb dàtils, tal com es creu que ho feia el profeta Mahoma.

A continuació, la harira, un plat emblemàtic i present a moltes taules durant l’iftar. És una sopa típica àrab feta amb pollastre, tomàtiga, julivert, ceba i coriandre.

Asseguts tots i totes a taula, compartim menjar i beure, te i sucs, bon humor. Na Loubna i les seves companyes de la Fundació EuroAfrica, sempre atentíssimes, amabilíssimes, no permeten que tenguem en cap moment el plat buit, mentre ens ofereixen detalls de les viandes que tastam amb delit.

En algun moment els dos joves que havien fuit, han tornat i n’Alberto ha informat la policia. Tots els al·lots han anat amb l’imam a fer l’oració pertinent i els responsables del centre repeteixen la paraula col·lapse per definir la situació de la vintena de centres d’acollida que hi ha a Mallorca.

Les voluntàries arrepleguen i ho preparen tot per partir. I nosaltres després de caminar una estona som enmig de la plaça Pere Garau que freqüentam des de ben petits.

Tanmateix colpits. Desorientats…