Magdalena Gelabert i Miró: «L'amor arriba sempre, sigui quin sigui el camí»

En aquesta entrevista ens centrarem en el darrer llibre de poemes titulat Tots els amors (El Gall, 2025), tot recordant que com a poeta també és autora del recull Dona sàpiens (Lleonard Muntaner, 2012), Essència de mare (Lleonard Muntaner, 2017), A la ciutat (Documenta, 2019), Quaranta cobles a la saviesa (Documenta, 2020) i El canvi (Món de llibres, 2022).

El títol d’aquest darrer poemari Tots els amors és suggerent, atractiu... Com arribau a plantejar-vos la idea de fer aquest repàs de l’Amor mitjançant la poesia?

En aquesta ocasió em va fer il·lusió plantejar l'amor des de la perspectiva de les relacions amoroses que són un referent per a nosaltres perquè formen part de la història o de la literatura universal. És una manera de mostrar que l'amor és una única força que tot ho pot vèncer, sigui el que sigui, però que, al mateix temps, té infinitat de matisos, tants com persones que s'estimen. Em va semblar molt atractiva aquesta passejada per cercar parelles enamorades i maneres de relacionar-se entre elles, maneres de veure l'amor, de sentir-lo i de posar-lo en pràctica amb el fet amorós. La dificultat més grossa va ser la de deixar referents importants perquè la tria és limitada i l'amor no ho és i té tantíssimes interpretacions com moments amorosos.

Una cosa que em crida l’atenció és la introducció tan detallada i erudita dels poemes ‘L’amor en la mirada literària de M. Magdalena Gelabert’ de Maria Antònia Perelló Femenia. Particularment se’m va plantejar el dilema de si llegir primer els poemes i després la presentació.

Sí, realment M. Antònia Perelló Femenia ha fet un estudi introductori molt aprofundit, ben detallat i explícit. És com si jo hagués fet una feina prèvia de documentació i preparació dels poemes ben aposta perquè ella la pogués desgranar i desfer. Realment hi ha hagut molta complementació i bona entesa entre nosaltres. Fa estona que ens coneixem i que hem col·laborat en tasques literàries. Li estic molt agraïda perquè la feina de M. Antònia Perelló fa que el llibre millori considerablement.

Cada persona és un món, però què aconsellau al lector?

Jo crec que és indiferent i que depèn de cada persona, a mi m'agrada llegir els pròlegs primer i després els llibres i generalment ho faig així, però entenc que hi hagi persones que prefereixin fer-ho a la inversa. Tant és. És un text d'anàlisi molt acurat i ben escrit.

És evident que si qualcú desconeix els referents literaris, mitològics o religiosos als quals feis referència als poemes, se’n perd una part important de l’essència. Pensau que és així? Cal haver llegit abans Ramon Llull, l’Odissea d’Homer, la poeta grega Safo de Lesbos, Shakespeare, Kavafis, Guillem de Cabestany, Tirant lo Blanc de Joanot Martorell, Ausiàs March...? O una cosa duu a l’altra?

Pens que no és necessari tenir aquests referents per gaudir dels poemes, que l'amor arriba sempre, sigui quin sigui el camí. Però sí que és ver que, per a les persones que coneguin les escenes amoroses que es reprodueixen, pot ser interessant veure'n els detalls reflectits en cada un dels poemes. A mi m'ha interessat i m'ha divertit fer-ho així.

Quin dels poemes ha estat més complicat d’elaborar, segons el vostre parer?

Tots han estat una mica complicats d'elaborar perquè formen part d'allò que jo he anomenat poesia d'investigació (ja ho vaig fer així a Quaranta cobles a la saviesa on explicava les grans preguntes que ens hem fet al llarg dels segles i com les treballaven els grans filòsofs com Sòcrates o Simone de Beauvoir, Hipàtia, Schopenhauer, Ramon Llull, etc.). Encara que jo conegués les històries d'amor sobre les que anava a escriure, vaig fer una recerca per acabar de definir quins matisos m'interessaven i cap on volia que prengués cada poema. Va ser molt interessant el procés i el vaig gaudir plenament.

Són vint-i-cinc poemes de «goig amorós» com diu a la introducció Maria Antònia Perelló Femenia i em venen al cap els llibres de Josep Lluís Pol i Llompart com 60 de SEIXANTA. Té cap sentit ocult que siguin vint-i-cinc i no qualsevol altre nombre? Són el patró de qualque cosa? Una fita particular?

En aquest cas, vint-i-cinc és un bon nombre. No l'he triat per cap simbologia especial com sí que ho havia fet abans amb les quaranta cobles que he esmentat. Havia d'acotar el nombre de poemes i de referents triats i vaig pensar que així anava bé. De fet, Dona sàpiens, el meu primer recull publicat, està format també per vint-i-cinc sonets. És un bon nombre.

Sovint es diu que els joves d’avui en dia no saben res, però la realitat és que a qualsevol època de la història sempre es diu el mateix. Com veis la mirada de l’amor en els joves d’avui en dia?

Jo crec que el sentiment amorós és implícit a la persona humana i que els joves estimen com estimàvem i com estimam nosaltres. Potser canvia la forma externa, la manera de relacionar-se, però pens que és només la carcassa, que el fons és el mateix. És ver que avui sembla que es ven l'amor com un element més de la societat de consum, que sembla que s'obliga a seguir unes pautes marcades per poder gaudir de l'amor en parella, tanmateix, no tothom segueix aquesta superficialitat. L'amor és un sentiment poderosíssim i ni els joves ni els més vells no ens hi podem resistir.

Ens explicau la gestació del vídeo Tots els amors? Com va néixer el projecte?

El vídeo sobre Tots els amors és una meravella. El creador és Gaspar Caballero, també poeta i rapsode, que té en marxa un projecte que es diu ‘El so del silenci’ i que es va construint a través del que ell anomena «Perles essencials», que són poemes que ell elegeix i recita tot acompanyant-los amb música i imatges. Jo li estic molt agraïda perquè mostra i acompanya el recull i l'embelleix molt. És una manera de difondre la poesia, de fer-la arribar a moltes persones que poden acostar-s'hi fàcilment.

Gràcies, M. Magdalena Gelabert i Miró, pel vostre temps i amabilitat.