Joan Cirera, ahir al Parlament Europeu, amb un cartell amb que reclamava democràcia real a l'Estat espanyol.

Joan Cirera, ahir al Parlament Europeu, amb un cartell amb que reclamava democràcia real a l'Estat espanyol.

Elena BallesteroComarca25/05/11 0:00
TW
10

Un jove mallorquí, Joan Cirera, va irrompre ahir en la sessió de la comissió de Peticions del Parlament Europeu per demanar "democràcia real ja", en la línia del moviment 15 M sorgit en Espanya. Cirera formava part d'una comitiva de ciutadans espanyols que havien acudit a l'Eurocambra per denunciar-hi l'aplicació de la Llei de costes. "S'ha parlat molt de la Llei de costes, però a mi m'agradaria dir que volem democràcia real ja", va declarar el jove, que ocupava un dels seients reservats a eurodiputats i a peticionaris, segons informà l'agència Europa Press. La presidència de la comissió va interrompre la intervenció de Cirera, fet que impedí escoltar tota la seva intervenció, que fou rebuda amb aplaudiments a la Sala. Fins i tot s'hi escoltà un crit de "lladres", quan el micròfon del mallorquí ja havia estat desconnectat. Joan Cirera va intervenir una segona vegada, després que l'Eurocambra li hagués cedit el torn de paraula; va demanar "disculpes" per la seva primera declaració i assegurà que no fa política "d'uns ni d'altres", sinó que defensa els drets de la seva família.

S'Estalella

Joan Cirera és un jove de 27 anys, fill de la família propietària de la finca de S'Estalella, situada al terme municipal de Llucmajor i afectada per l'aprovació de la Llei de costes, malgrat que té més de 400 anys d'antiguitat. La família Cirera, juntament amb la família Domenech-Cabrer, propietària de Can Piqueto, a Pollença, impulsa la creació d'una nova Associació d'afectats per la Llei de costes a Mallorca. L'associació s'afegeix a les que ja representen, a l'Estat, l'advocat José Ortega i Carmen de l'Amo, i que du per nom associació Basta ja Mallorca, segons va confirmar ahir Magdalena Cabrer.

Cabrer explicà que les dues famílies viuen una situació "similar", ja que es tracta de propietats que existien molt abans que s'aprovés la Llei de costes. En el cas de Can Piqueto, a Pollença, es tracta d'una casa d'estil indià construïda el segle XIX, al costat de la desembocadura de la Gola, mentre que la finca de s'Estalella, a Llucmajor, "té una antiguitat de més de 400 anys; a més, la família no ha volgut explotar-la mai urbanísticament, l'ha conservada i ara reben aquest càstig", explicà Cabrer.

Sentència

"Ells estan desolats, perquè el Tribunal Constitucional els ha llevat ara la raó", va explicar ahir Magdalena, primera propietària de Mallorca a adherir-se a la Plataforma estatal d'afectats per la Llei de costes i impulsora de la nova associació, juntament amb la família Cirera. El seu habitatge, una casa indiana construïda el segle XIX pel seu avi, va quedar inclosa en la primera delimitació de Costes, segons manté la família arran d'una discussió amb l'operari que col·locava els mollons. Cabrer també protagonitza una intensa lluita per no perdre els drets de propietat arran de la llei, que no concedeix cap tipus de compensació econòmica als veïns que perden les seves propietats en favor de l'Estat.