El gran innovador, sense cap mena de dubte, és el suc de taronja Don Simón. Pertanyent a la família García Carrión, el màrqueting d'aquests sucs és el més agressiu que es troba al mercat. En les dues darreres setmanes, han tornat a inserir falques publicitàries a la ràdio, en canals de televisió i en premsa escrita en les quals comparen Don Simón amb els sucs de Granini.
La interpel·lació al competidor és directa: "Don Simón, zumo 100% exprimido. Granini, zumo a base de concentrado". I l'espectador queda sorprès en veure aquesta publicitat comparativa que, tanmateix, és legal.
Tal com explica Sergio Rodríguez, publicista andalús que viu a Palma, "aquesta publicitat és absolutament legal". De fet, "la legislació permet citar altres marques, sempre que la comparació estigui justificada: o sigui, que la frase publicitària sigui racional i comprovable". En el cas de Don Simón, així és: no diuen que sigui un suc millor que els altres, sinó que l'origen del seu és espremut, mentre que l'altre és concentrat.
Tot i així, el mercat espanyol està molt més regulat que el d'altres països. "Als Estats Units", prossegueix Rodríguez, "tot hi està permès: pot sortir Coca Cola dient que és collonuda i que la Pepsi és una gran merda, o a l'inrevés". La desregularització absoluta. El lector curiós pot accedir a Youtube, on trobarà una vasta col·lecció d'anuncis de les dues companyies de refrescs en què es desqualifiquen mútuament.
L'anunci de Don Simón, en canvi, sobta pel lirisme utilitzat. La falca comença així: "Dónde están los naranjos de Granini?". La veu en off explica després que els de Don Simón sí que són verificables i que es troben a la província de Huelva. A més, en mostra una imatge. Sense dubte, aquesta és una apel·lació a consumir productes propis contra els tarongers de Granini ubicats a l'estranger.
Però Granini no ha estat l'única víctima del màrqueting de la família García Carrión. El 1995 utilitzà aquesta tècnica per desacreditar Radical, el refresc de fruites sense gas de Pepsi. Tan bé li sortí que el 1998 s'animava a combatre el Minute Maid, el suc de Coca Cola distribuït per Nestlé en aquella època. Més tard arribarien campanyes publicitàries contra Fruitopia i els sucs de Leche Pascual.
Fala Corujo, directora de Màrqueting i dona del fundador, José García Carrión, així ho explicava en una entrevista publicada en un rotatiu madrileny: "Quan començàvem a vendre bastant, apareix Minute Maid, du concentrat del Brasil i el fica en el lineal de fred, amb grans campanyes que deien que els seus sucs eren els més naturals. Continuaren fins a copar el 70% del mercat".
Així que Fala Corujo pensà: "Ens escombren. Fou una reacció, perquè si no, realment hauríem desaparegut del mapa. Aleshores em vaig llançar a la publicitat comparativa, que preparàrem amb diferents missers". I de llavors ençà l'apliquen, una estratègia que sempre els ha funcionat.
Sergio Rodríguez ho veu positiu: "La publicitat comparativa és més interessant. I, a més, si és correcta, dóna més informació al consumidor".
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.