La micologia és una afició tan meravellosa com perillosa. I és que menys del 10% dels bolets que es troben al camp són comestibles. D’un gust intens, sí, però escassos. Així doncs, què son la resta del 90% de bolets que surten durant la tardor? N’hi ha una part que són innocus, encara que resulten indigests. Però també en trobam de tòxics, i del seu consum en deriven greus indisposicions gàstriques. Així ho explicà ahir Carolina Constantino, del Museu Balear de Ciències Naturals de Sóller. Fou durant la presentació de la plana web http:/ /bolets.uib.es, que s’ha de convertir en una guia de referència per als amants dels bolets. Tot i que encara estigui en construcció, la pàgina ja és operativa i de cada dia registra més visites.
El projecte també ha tingut la col·laboració de l’àrea de Botànica de la Universitat de les Illes Balears. De fet, l’investigador Joan Rita tornà a posar èmfasi en els riscos de les espècies verinoses. "En cas de dubte, sempre, sempre s’ha de confirmar la identitat del bolet amb un professional", advertí. En aquest sentit, la guia presentada no és una eina "segura al cent per cent", afirmà Rita. "Com tampoc no ho és cap llibre, perquè interpretar la naturalesa d’un fong no és senzill", insistí. Dit això, "la guia sí que és una eina de divulgació, com també de caràcter preventiu", afegí l’acadèmic. I té, per tant, un alt valor culinari. Però els excursionistes aficionats a cercar bolets han de seguir un altre consell, considerà Carolina Constantino, del Museu de Ciències Naturals. "No s’ha de tallar mai el bolet, sinó agafar-lo sencer", recomanà.
I és que l’arrel és sovint l’element més visual –o l’únic– per identificar el fong. Per la tardor d’enguany, n’han sortit arreu arreu. "Han estat uns mesos rars, ja que ha plogut molt, i la temporada serà molt bona", assegurava Constantino. Però no s’acabarà per ara. "Per primavera també es poden agafar múrgoles o trufes... I fins i tot durant l’estiu", declarà, entusiasmada, Carolina Constantino. I gràcies a les alteracions causades per bé o per mal pel turisme, "hi ha prop de 40 espècies que només surten a les dunes generades per la construcció hotelera", manifestava Joan Rita.
La fotografia, de Micobalear
Les diferents espècies, fins a arribar a 300, surten en imatges al nou portal d’internet. Les fotografies són obra de Carles Constantino i de Josep L. Siquier i s’han extret del seu llibre Els bolets de les Balears (ed. Micobalear, C.B., 2006). Aquesta web, la construcció de la qual ha requerit un any de feina, té el suport econòmic de la Fundació Obra Social de Sa Nostra. Ara és l’hora de consultar la guia. I de trobar-hi bolets amb noms populars tan expressius com orella de judes, ou del diable, apagallum, niuet estria i llenega d’alzinar. Perquè no a tot arreu hi regna l’esclata-sang.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.