Antich ho ha dit en el tradicional acte d’entrega de la Flama del Canigó al Parlament de Catalunya on, el foc que agermana els Països Catalans, ha estat rebut per la presidenta de la cambra, Anna Erra, que ha agraït la tasca dels voluntaris i dels equips de foc que fan arribar la flama arreu, pel president de la Generalitat, Pere Aragonès i per la consellera de Cultura, Natàlia Garriga. En la seva intervenció, Antich també ha fet referència a la situació política actual i ha assegurat que «la societat civil dels Països Catalans té avui una responsabilitat vital: ser el principal dic de contenció de l’extrema dreta», ja que aquesta «ha deixat de ser una amenaça i ataca obertament els drets humans des dels governs i les institucions dels Països Catalans». Per aquest motiu, Antich ha fet una crida a les entitats de la societat civil i a la ciutadania compromesa dels Països Catalans «a organitzar-se a cada comarca i cada racó del país, per fer front a totes les cares de l’extrema dreta. Amb la força inapel·lable de la lluita democràtica i el poder de la cultura».
A l’acte també hi han assistit els membres de la mesa del Parlament de Catalunya, la presidenta d’Acció Cultural del País Valencià, Anna Oliver, i la vicepresidenta de l'Obra Cultural Balear, Catalina Babiloni.
Seguidament, s’ha projectat la lectura del manifest d’enguany, escrit per Lluís Puig i Gordi, diputat del Parlament i exiliat que, en format telemàtic, ha fet arribar les seves paraules. Un manifest que constata que “la festa de Sant Joan ens relliga amb tota la Mediterrània, símbol d’una cultura que no separa, sinó que ens agermana” però, afegeix “malgrat que ara aquesta mar sigui la tomba de tantes persones que escapen de drames i misèries, a la recerca de la llibertat”. En el seu missatge, Puig i Gordi ha fet palès el seu desig “que aquest foc cremi tot allò que és vell, corcat i caducat, ja que de les seves cendres podrà renéixer tot allò nou que desitgem com a poble”.
Acte seguit, s’ha procedit a la tradicional encesa de quinqués amb la flama, davant de la porta de la institució.
La Flama arriba a més de 3.000 punts
La Flama del Canigó, que encén les fogueres de la revetlla de Sant Joan i que, arriba al Parlament des del 1980 -any que es va restablir la institució-, també ha arribat a més de 3.000 punts dels Països Catalans. Prèviament, durant la nit del 22 al 23 de juny, la Flama ha estat regenerada al cim del Canigó i des de la matinada d’avui, centenars d’equips de foc han iniciat les rutes que l’escampen per tot el país. Així comença, any rere any, la celebració d’una festa ancestral vinculada al solstici d’estiu que és també un símbol de germanor entre els territoris de parla catalana.
42 comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Pues viendo los resultados de los partidos pancatalanistas en Baleares y en Valencia, parece que esta entelequia de los paisos catalans solo existe en la cabecita de unos pocos iluminados...
"La realitat és tossuda: València és Catalunya" https://www.eltemps.cat/article/11345/la-realitat-es-tossuda-valencia-es-catalunya
antifa: Tu si que no tens sentit del ridicul demostrant aquí dia si dia també la teva incultura i ignorància.
"Entre nosaltres, el curcircuït (sic) a l'instint de conservació s'ha manifestat en forma de negació del conjunt del qual formam part. La potenciació del blaverisme al País Valencià n'ha estat una mostra més que evident. I el gonellisme a Mallorca. I, a qualsevol de les illes, posem per cas, la negació que la nostra variant lingüística forma part de la llengua catalana. Des de la metròpoli, fa una mica més de tres segles que s'està treballant àrduament perquè deixem d'identificar-nos com un conjunt amb una certa homogeneïtat i passem a reivindicar, de manera excloent, la diferència. Saben que una llengua i una cultura de tres regions fortes i dinàmiques, habitades per catorze milions d'habitants, amb més de nou milions que parlen la llengua pròpia, etcètera, resulta més difícil de dominar que un mosaic de mitja dotzena de llengües repartides entre àrees que no tenen res a veure entre elles. Al País Valencià i a les Illes Balears, l'aparent instint de conservació basat en la preservació de les modalitats pròpies no fa res més que amagar el fet que ens estan forçant a tallar el nostre instint de conservació real, perquè l'identificam malament. Entenem que som conservadors si defensam, posem per cas, el menorquí enfront del català. Però, en realitat, feim aquesta defensa distorsionada perquè el natural instint de conservació de totes les societats deixi de funcionar a ple rendiment a la nostra part del món." Bernat Joan i Marí (2022)
"Pocs anys després de caure Mallorca el juliol de 1715 s’escampà un opuscle, Via fora els adormits!, que defensava una República Catalana formada per tots els territoris de la nació: València, el Principat, les Illes i, fins i tot, els confiscats arran del Tractat dels Pirineus." Bartomeu Mestre i Sureda, 'Balutxo' (2022)
En lloc de fer la comparació -totalment fora de context- amb la colonització espanyola d'Amèrica, s'ha de fer amb l'expansió de "Castilla la Vieja" cap al seu sud que, finalment, varen resultar ser "Castilla la Nueva" i la Castella novíssima (Andalusia, Extremadura, Múrcia, Canàries) que, actualment, formen l'àmbit NACIONAL dels espanyols. Aquesta és la comparació adequada a fer amb l'expansió catalana cap al sud: des de la Catalunya Vella (est i nord del Principat) cap a la Catalunya Nova (sud i oest del Principat) i la Catalunya Novíssima (les Illes Balears i València). Tot aquest territori català és el nostre territori NACIONAL (no estatal, de moment); és l'àmbit nacional dels catalans (continentals i insulars). P.S.: ¿Sabíeu que, per exemple, Albacete -avui espanyola i castellana- encara era musulmana el 1241 i, en canvi, Mallorca ja era catalana el 1229?
"Per a la tasca que hem de dur a terme cal que somiem una pàtria. Però l'hem de somiar com hauria volgut el poeta Pere Quart: completa. De Salses fins a Guardamar i de Fraga fins a Maó." Josep Maria Llompart (1991) Pissarra_1992_n065.pdf
"Tota la història menorquina està lligada d’arrel a la catalanitat cultural, lingüística i política. O sigui, la catalanitat és tret genètic intrínsec al menorquinisme." Josep Joan Casasnovas (2022)
«Tot el meu passat que la història allunya el tenyeix de glòria la Gran Catalunya Jo sóc mallorquí i és la meva glòria esser català per la meva història!» Pere Capellà (1935)
«Veieu-la bé, la nacionalitat catalana, espargida i esquarterada a través de les costes llevantines d’Espanya i més enllà de la mar, i fins més enllà de la frontera francesa. Per sobre aqueixa total Catalunya ha passat un fibló de raons d’estat artificials, de dogmes i doctrinarismes pedantescs, pels quals se l’ha volguda junyir violentament a una raça estranya, se li ha volgut rompre la seva unitat íntima i nadiua, i fins s’ha declarat estranger a una part del solar originari». Gabriel Alomar (1931)