Pues viendo los resultados de los partidos pancatalanistas en Baleares y en Valencia, parece que esta entelequia de los paisos catalans solo existe en la cabecita de unos pocos iluminados...

"La realitat és tossuda: València és Catalunya" https://www.eltemps.cat/article/11345/la-realitat-es-tossuda-valencia-es-catalunya

antifa: Tu si que no tens sentit del ridicul demostrant aquí dia si dia també la teva incultura i ignorància.

"Entre nosaltres, el curcircuït (sic) a l'instint de conservació s'ha manifestat en forma de negació del conjunt del qual formam part. La potenciació del blaverisme al País Valencià n'ha estat una mostra més que evident. I el gonellisme a Mallorca. I, a qualsevol de les illes, posem per cas, la negació que la nostra variant lingüística forma part de la llengua catalana. Des de la metròpoli, fa una mica més de tres segles que s'està treballant àrduament perquè deixem d'identificar-nos com un conjunt amb una certa homogeneïtat i passem a reivindicar, de manera excloent, la diferència. Saben que una llengua i una cultura de tres regions fortes i dinàmiques, habitades per catorze milions d'habitants, amb més de nou milions que parlen la llengua pròpia, etcètera, resulta més difícil de dominar que un mosaic de mitja dotzena de llengües repartides entre àrees que no tenen res a veure entre elles. Al País Valencià i a les Illes Balears, l'aparent instint de conservació basat en la preservació de les modalitats pròpies no fa res més que amagar el fet que ens estan forçant a tallar el nostre instint de conservació real, perquè l'identificam malament. Entenem que som conservadors si defensam, posem per cas, el menorquí enfront del català. Però, en realitat, feim aquesta defensa distorsionada perquè el natural instint de conservació de totes les societats deixi de funcionar a ple rendiment a la nostra part del món." Bernat Joan i Marí (2022)

"Pocs anys després de caure Mallorca el juliol de 1715 s’escampà un opuscle, Via fora els adormits!, que defensava una República Catalana formada per tots els territoris de la nació: València, el Principat, les Illes i, fins i tot, els confiscats arran del Tractat dels Pirineus." Bartomeu Mestre i Sureda, 'Balutxo' (2022)

En lloc de fer la comparació -totalment fora de context- amb la colonització espanyola d'Amèrica, s'ha de fer amb l'expansió de "Castilla la Vieja" cap al seu sud que, finalment, varen resultar ser "Castilla la Nueva" i la Castella novíssima (Andalusia, Extremadura, Múrcia, Canàries) que, actualment, formen l'àmbit NACIONAL dels espanyols. Aquesta és la comparació adequada a fer amb l'expansió catalana cap al sud: des de la Catalunya Vella (est i nord del Principat) cap a la Catalunya Nova (sud i oest del Principat) i la Catalunya Novíssima (les Illes Balears i València). Tot aquest territori català és el nostre territori NACIONAL (no estatal, de moment); és l'àmbit nacional dels catalans (continentals i insulars). P.S.: ¿Sabíeu que, per exemple, Albacete -avui espanyola i castellana- encara era musulmana el 1241 i, en canvi, Mallorca ja era catalana el 1229?

"Per a la tasca que hem de dur a terme cal que somiem una pàtria. Però l'hem de somiar com hauria volgut el poeta Pere Quart: completa. De Salses fins a Guardamar i de Fraga fins a Maó." Josep Maria Llompart (1991) Pissarra_1992_n065.pdf

"Tota la història menorquina està lligada d’arrel a la catalanitat cultural, lingüística i política. O sigui, la catalanitat és tret genètic intrínsec al menorquinisme." Josep Joan Casasnovas (2022)

«Tot el meu passat que la història allunya el tenyeix de glòria la Gran Catalunya Jo sóc mallorquí i és la meva glòria esser català per la meva història!» Pere Capellà (1935)

«Veieu-la bé, la nacionalitat catalana, espargida i esquarterada a través de les costes llevantines d’Espanya i més enllà de la mar, i fins més enllà de la frontera francesa. Per sobre aqueixa total Catalunya ha passat un fibló de raons d’estat artificials, de dogmes i doctrinarismes pedantescs, pels quals se l’ha volguda junyir violentament a una raça estranya, se li ha volgut rompre la seva unitat íntima i nadiua, i fins s’ha declarat estranger a una part del solar originari». Gabriel Alomar (1931)