El programa d’Ona Mediterrània, La Vila del Pingüí, ha tengut l’oportunitat de conversar amb Riccardo Gatti. Ell és el capità del vaixell de salvament de migrants ASTRAL, de l’ONG Proactiva Open Arms. Gràcies a l’equip d’aquesta ONG, s’ha salvat la vida de més de 15.000 persones a la Mediterrània. El passat 25 de febrer l’Astral va arribar al port d’Eivissa, des d'on inicià una ruta per diversos ports de les illes perquè la ciutadania i escolars puguin visitar el vaixell de rescat. D’aquesta manera, després de passar per Eivissa, el 18 de febrer atracà al Port de Palma fins al 6 de març que ho farà al Port Esportiu Port Portals. El 8 de març serà al Port de Sóller i el 9 de març a d’Alcúdia. Un dia després, el 10 de març, es traslladarà a Menorca: arribarà primer al Port de Ciutadella i el 13 de març, finalment, al Port de Maó.
Capacitat de l’Astral
«No hi ha capacitat oficial però hem arribat a carregar 240 persones. Sabem que quan les persones estan a bord estan salvats».
Capacitat de les embarcacions dels migrants
«Abans navegaven amb embarcacions que eren pesquers vells... Ara, per diferents motius, utilitzen pasteres que vénen de Xina des de ‘Aliexpress’ per 80 dòlars. Ni són aptes per navegar i en una embarcació de 12 metres podem trobar-hi mínim 120-150 persones».
És una feina?
«De l’ONG som molts pocs. Navegam 11 persones de les quals dues són empleats de l’ONG, els altres són voluntaris. Jo sí que ho consider una feina però, a dia d’avui, encara no sent que estigui fent feina. És molt vocacional i hi ha una motivació molt gran amb activisme social».
Què demanen els joves quan entren al vaixell?
«Els sorprèn el que està passant. Els nins demanen coses molt simples i els xoca la situació: el perquè, el motiu...».
Els pescadors custodien les embarcacions?
«No és realment cert que els pescadors custodiïn les embarcacions. És cert que a Líbia és un negoci el tràfic de persones. És lògic: si no hi ha la possibilitat de viatjar, les persones que escapen es fiquen en màfies que es lucren».
L’equip de l’Astral
«A bord estam amb ells un parell de dies. No ens dóna temps a tractar cap dels seus drames. El que els donam és humanitat. Com equip, tenim el suport d’un equip psicològic que ens cuida, ja que ens passa factura a nosaltres també».
La violència i les violacions
«Calcula que el 100% de les dones han estat repetidament violades. Els homes també són violats, tot i no ser tan freqüent. Aquestes persones no viatgen pel somni europeu, estan escapant i intentant sobreviure. És molt bèstia, ja que els països en són els responsables. És una matança, un crim contra la humanitat».
Cicles de migracions
«En general, a l’estiu hi ha més sortides perquè les condicions de la mar són millors. A l’hivern les condicions són molt pitjors però mai t’ho pots esperar. Moltes vegades hi mor gent i les tiren a la mar».
Convivència entre les ONG’s
«Hi ha molt bona col·laboració entre tots. Per damunt de totes hi ha el guarda costes italià que ens coordina a tots. Abans hi havia fins a 12 embarcacions i ara en quedam 3 perquè les polítiques europees i els atacs a les ONG han produït que hagin marxat».
Protocols de salvament
«Existeix el protocol, que s’ha anat desenvolupant però ens trobam amb la línia en què una operació tranquil·la es converteix en una d’emergència i s’ha d’improvisar: si l’embarcació es romp, si algú cau a l’aigua, si algú es troba malament... s’ha d’improvisar».
Desconnexió de la societat en aquest drama?
«Sí. No crec que sigui per desinterès. El que passa és que no arriben les notícies. Si les coses no es conten, no es veuen, pareix que les coses no passin. A més, les gran campanyes contra les ONG i les persones migrants han fet que disminueixi l’interès i augmenti la por. Hi ha ports italians que fins i tot els treballadors han vengut a insultar-nos. A les eleccions ha guanyat la dreta».
Hi ha migrants que entren a la mar esperant que vosaltres els salveu?
«Això va ser unes de les primeres acusacions que sofrírem. Les investigacions demostraren que no és així. A l’estret de Gibraltar no hi ha presència d’ONG i han augmentat en el 300% les sortides, per exemple. Aquesta idea, tal vegada, va sorgir d’un dubte que pot ser lícita però va ser utilitzada de manera instrumental pels poders que tenen interessos que aquestes persones no arribin».
En algun aspecte, ha fet alguna cosa bé la Unió Europea?
«No. L’operació Mare Nostrum va durar un any fins que Itàlia acabà el doblers. Europa va obrir la ‘Operación de Tritón Frontex’ pel control de fronteres. No s’ha construït un operatiu conjunt europeu de cerca i rescat. No és el mateix patrullar i cercar barques per rescatar, que estar patrullant i trobar barques en control de frontera. Hem demanat explicacions però no ens ha arribat res».
Denúncies de deportacions
«Ens arriba a través dels mitjans que un guardacostes del Líbia ha rescatat sis pasteres. No es diu que els guardacostes libis que han detectat les pasteres, que aquests els han pegat, els apunten o disparen i els deporten de retorn a un país desestructurat i tornen en mans de traficants».
Cas C-Star (vaixell feixista que prohibeix el pas d’embarcacions amb migrants)
«Ells començaren a seguir-nos d’a prop i a enviar-nos missatges per ràdio pel canal 16 (d’emergència que no es pot ocupar). Un dia ficaren una de les llanxes a l’aigua i intentaren fer alguna cosa sense èxit. Aferraren una ferratina. Si haguessin aparegut en una operació de rescat jo no sé com hagués reaccionat la persona migrant ni ells. Després de l’intent, se’ns acostà un altre vaixell de Trípoli i sota l’amenaça de les armes ens segrestaren. Telefonàrem a tothom i poc després ens amollaren. Tot això ens posa davant una realitat que no entenem. Com pot ser que nosaltres tenguem problemes en operacions de rescat i després una organització de feixistes faci de policia».
Experiència de vida
«Moltes vegades pensam que com a persones no podem i que estam subjectes perquè hi ha poders que ens manipulen. El que estam fent està pagat només per iniciatives particulars. Si les coses es volen fer, es fan. La societat hauria d’entendre que els problemes d’aquest món són moltíssims però si ens unim podem solucionar-ne més».
Tornada al rescat
«L’Open Arms sortirà en breu i l’Astral fins dia 15 serà a les Balears. Després tornarem a Barcelona i sortirem al més aviat possible».
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.